Ayuso té raó: “Això va d’Espanya”. En un acte públic, sense ni tan sols dissimular, la presidenta madrilenya ha reconegut que considera València com “el port de Madrid”, així com que l’acostament al País Valencià —“la Comunidad Valenciana”, en diu ella— té com a objectiu el creixement econòmic de Madrid, “el port sec més gran d’Espanya, epicentre de la península i capital de la nació”. Perquè la màxima esdevé totalment certa: sempre, i per damunt de tot, “això va d’Espanya”. I ja sabem, també per boca d’Ayuso, que “Espanya és Madrid i Madrid és Espanya”. Amén.

El principal actor secundari del drama és el president valencià, Carlos Mazón, encarregat d’estendre la catifa roja a l’ama madrilenya. Mazón no ha trigat ni mig any en convertir-nos en un apèndix de la capital espanyola, tot ignorant la destrossa ambiental que provocarà l’ampliació del port per a augmentar el compte de beneficis madrilenys, un lloc engreixat econòmicament a colp de dumping i espoli fiscal sistemàtic, sobretot, dels Països Catalans. Diguem-ho clar: el dopatge fiscal i d’infraestructures en favor de Madrid permet, per exemple, que famílies madrilenyes amb rendes superiors als cent mil euros anuals continuen cobrant una beca per a dur la xicalla a l’escola privada bilingüe —però del bilingüisme bo, en castellà i anglès, i no en català, èuscar o gallec—, perquè, això, senyores i senyors, va de Espanya.

El sainet, però, necessita d’antiherois que, en el fons, tot i semblar que s’hi oposen, fan avançar la trama. Tot citant el vídeo en què Ayuso reduïa València a “port de Madrid”, el PSPV feia un tuit —ui, quina por!— amb una sentència potent: “No som una colònia de Madrid. Som la Comunitat Valenciana”. Més enllà del detall, que no deixa de ser simptomàtic per habitual, d’acceptar el nom que ens van donar els amos, tal com feien els esclaus negres als camps de cotó, el PSPV arriba al cinisme màxim en publicar el missatge a les xarxes socials alhora que votava a favor d’ampliar el port, junt amb PP i Vox, en el Congrés espanyol. O són babaus o pensen que la resta ho som (spoiler: no els cal cap regó; ans al contrari, saben molt bé què fan). Com deia el savi llatí, excusatio non petita, accusatio manifesta. Si negues que som una colònia de Madrid el mateix dia que et rendeixes als interessos madrilenys és perquè, efectivament, ho som. Ad maiorem Matriti gloriam. O, com cantava l’Ovidi, “sí, senyor! Re-sí, senyor! Recontra-sí, senyor! Maneu-me, senyor!”.

El clímax escènic, però, arriba amb Compromís. La diputada Àgueda Micó fa un altre tuit de quatre paraules —Ayuso, Mazón i Sánchez han d’estar morts de por—, tot dient: “Els portarem als tribunals”. Parla, és clar, del govern espanyol, que ha certificat l’ampliació del port amb el mateix discurs d’Ayuso perquè, recordem-ho, “això va d’Espanya”. El mateix govern al qual Compromís dona suport sense assolir un nou model de finançament o malgrat la traïció del port; un Compromís aigualit i esmaperdut dins de Sumar, una formació que ara, a més, ha anunciat que desembarcarà al País Valencià per a culminar l’espanyolització de l’esquerra valenciana.

I és que tothom ho diu ben clar. Això va d’Espanya. I, quan Espanya parla, fa la sensació que els polítics valencians, siga PP, PSPV, Compromís o el sursumcorda, bé per mala fe, cinisme o inutilitat, només tenen una resposta: “Sí, senyor”.