Si tracem tres ratlles per a unir Irlanda, Hong Kong i els Països Catalans sobre un mapa, dibuixaríem un triangle escalè malendreçat d’una llargària grotesca que travessaria el globus terraqüi. Els 1.600 quilòmetres i escaig —pam amunt, pam avall— que separen Galway de València, posem per cas, esdevenen un traç raquític al costat de la distància sideral que hi ha entre Europa i el sud-est asiàtic; també davant dels 140 anys que separen les tres històries que formen els vèrtexs del triangle.
Viatgem a Mhám Trasna, un llogaret de la Gaeltacht, a finals de 1882. Irlanda encara pertany al Regne Unit i, en conseqüència, està sotmesa a les lleis britàniques. Maolra Seoighe, pare de cinc fills, el nom del qual es tradueix a l’anglès com a Myles Joyce de manera forçosa, és acusat, condemnat a mort i executat per l’assassinat de la família Joyce, amb la qual no té cap relació de parentiu. Durant el judici, s’assenyala que el motiu ha estat un robatori d’ovelles.
Seoighe no parla anglès i s’ha de defensar davant d’un tribunal que no entén, ni vol entendre l’irlandès, que no li procura cap traductor competent i amb un advocat que tampoc no parla gaèlic; a més, el comte d’Spencer, noble anglès responsable de la misèria que assola l’Illa Maragda, paga 1.250 lliures a cada testimoni que l’acusa sense proves. El vell irlandès és penjat en la forca sense ni tan sols haver pogut llegir la sentència de mort en l’única llengua que comprèn i la premsa publica —en anglès, of course— que Seoighe pertany a “una mena de camperols” que “són éssers poc civilitzats i s’aproximen més als salvatges, com els maoris, que a qualsevol altre home blanc”. Un altre Joyce —James, irlandès i pal de paller de la literatura anglesa— hi escriurà anys després: “Els irlandesos, condemnats a expressar-se en una llengua que no és la seua...”.
En un carreró entre Admiralty i Wan Chai, al districte comercial de Hong Kong, l’escriptor Jason Y. Ng perd la cartera on duia l’HKID, el carnet d’identitat hongkonguès; el fet, banal i intranscendent, li motiva una reflexió sobre la identitat de l’antiga colònia britànica en 2013. L’escriptor explica que, a l’illa, es fan enquestes sobre sentiment nacional: una majoria es declara només “hongkonguès”, un 20% només “xinès” i la resta juga amb eufemismes com “xinès de Hong Kong” o “hongkonguès xinès”. Ng escriu: “Durant 150 anys, Hong Kong va ser un fill adoptiu criat per una família blanca [...] i se li va dir que tornés a casa dels pares biològics, volgués o no”. I rebla: “Hong Kong és una ciutat de xinesos que ja no volen ser xinesos”.
“Catalana de mierda” és l’exabrupte que una comercial de Jazztel etziba a una clienta per expressar-se en català a Barcelona l’any 2023. Coincideix amb la negativa d’una metgessa de Catarroja a atendre una pacient, si no s’hi adreçava en castellà, o amb la clienta de l’Aldi d’Inca vexada per demanar en català on podia trobar llegums. O amb els milers de casos idèntics d’una quotidianitat insuportable. Tot plegat ocorre a casa nostra, als països sense nom, on les enquestes sobre identitat recorden la cabòria hongkonguesa: tempestes locals després de l’huracà colonial. Agressions externes i manca de consens intern. Potser perquè, com deia Joyce, també nosaltres estem condemnats a traçar-nos sobre el globus terraqüi amb una llengua —i una identitat— que, simplement, no és la nostra.
Una història triangular sobre la identitat
2
11
19.11.2023
Si tracem tres ratlles per a unir Irlanda, Hong Kong i els Països Catalans sobre un mapa, dibuixaríem un triangle escalè malendreçat d’una llargària grotesca que travessaria el globus terraqüi. Els 1.600 quilòmetres i escaig —pam amunt, pam avall— que separen Galway de València, posem per cas, esdevenen un traç raquític al costat de la distància sideral que hi ha entre Europa i el sud-est asiàtic; també davant dels 140 anys que separen les tres històries que formen els vèrtexs del triangle.
Viatgem a Mhám Trasna, un llogaret de la Gaeltacht, a finals de 1882. Irlanda encara pertany al Regne Unit i, en conseqüència, està sotmesa a les lleis britàniques. Maolra Seoighe, pare de cinc fills, el nom del qual es tradueix a l’anglès com a Myles Joyce de manera forçosa, és acusat, condemnat a mort i executat per l’assassinat de la família........
© El Temps
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Nikkei Editorial
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
