L’acord segellat entre el PSOE i Junts per a desbloquejar la investidura del president espanyol Pedro Sánchez ha evidenciat, una vegada més, el compromís dubtós que la dreta espanyola té amb la democràcia.
L’amnistia pactada entre els socialistes, Sumar i els partits independentistes catalans –Esquerra Republicana i Junts– ja havia generat reaccions adverses per part del PP i de Vox, però la contestació que s’està desenvolupant els darrers dies demostra que la dreta espanyola, en el seu conjunt, és víctima d’una frustració que li impedeix acceptar el resultat electoral que es va produir el passat 23 de juliol.
Entre altres coses, perquè el Partit Popular, a través del seu líder, el pretesament moderat Alberto Núñez Feijóo, ha comparat els acords que permetran la investidura de Pedro Sánchez amb el colp d’Estat del 23 de febrer de 1981 que va protagonitzar Antonio Tejero i que tenia, com a intenció, fer tornar l’Estat espanyol al franquisme a través de la força militar. Dies després d’aquell intent, fins i tot, es van filtrar les llistes dels militants d’esquerres que aquell nou règim tenia previst d’executar.
Feijóo, que pretén dotar el seu partit d’una moderació que és fictícia, també ha comparat els acords que permetran la investidura de Sánchez amb ETA, un recurs del PP que és tan habitual com absurd i malintencionat, tenint en compte els més de vuit centenars de morts que va deixar l’organització armada basca durant la seua trajectòria.
L’altre gran rostre mediàtic del PP, la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, a qui molts consideren com la verdadera líder del partit, també ha afirmat que Pedro Sánchez està introduint “una dictadura per la porta de darrere”. Tot sense parar-se a pensar que Sánchez serà investit amb la majoria parlamentària sorgida de les urnes el 23 de juliol i que, contra pronòstic, no van donar una majoria còmoda al PP i Vox, que no han sigut capaços de digerir aquest resultat.
Si el PP, el partit de la dreta espanyola que pretén representar la moderació, se situa en aquests postulats, no cal dir que els de Vox són molt més extrems. S’ha vist aquests dies, en les protestes davant moltes seus del PSOE arreu de l’Estat, amb pancartes que acusen Pedro Sánchez de “traïció”, amb cartells que demanen l’empresonament del president Puigdemont o amb càntics que relacionen els partits que faran possible la investidura amb el colpisme i amb el terrorisme. El següent pas d’aquella retòrica exacerbada, estimulada el soroll mediàtic, havia de ser la violència que s’ha desenvolupat, sobretot, al carrer Ferraz de Madrid, on hi ha la seu del PSOE. El PP se n’ha desmarcat a través de molts dels seus dirigents, però no cal dir que aquestes conseqüències tenen l’origen en el seu relat radicalitzat, populista i antidemocràtic.
Davant d’això, què queda? Queda un bloc polític transversal, democràtic, que ha sigut capaç d’arribar a acords partint d’unes discrepàncies també reconegudes, però que donen encara més valor a aquests pactes. Queda un seguit de ciutadans que, tal com es va suggerir en les eleccions municipals del 28 de maig, es més nombrós en el conjunt de l’Estat que el bloc reaccionari i que prioritza la democràcia per damunt de les sigles. No s’explica, si no, que entre els partits que investiran Pedro Sánchez hi haurà des de la dreta nacionalista del PNB fins els independentistes gallecs del BNG, passant pels partits integrats dins de Sumar, per EH Bildu i pels dos principals partits de l’independentisme català, que sense actuar de manera coordinada degut als enfrontaments dels últims anys, han coincidit a l’hora d’encarar aquestes negociacions per a traure el màxim rendiment possible per a Catalunya.
Hi ha, per tant, un bloc democràtic que caldrà cuidar i ampliar, en la mesura que siga possible. Perquè a l’altre costat hi ha un bloc reaccionari que no creu en la democràcia.
Demòcrates i antidemòcrates
15
1
13.11.2023
L’acord segellat entre el PSOE i Junts per a desbloquejar la investidura del president espanyol Pedro Sánchez ha evidenciat, una vegada més, el compromís dubtós que la dreta espanyola té amb la democràcia.
L’amnistia pactada entre els socialistes, Sumar i els partits independentistes catalans –Esquerra Republicana i Junts– ja havia generat reaccions adverses per part del PP i de Vox, però la contestació que s’està desenvolupant els darrers dies demostra que la dreta espanyola, en el seu conjunt, és víctima d’una frustració que li impedeix acceptar el resultat electoral que es va produir el passat 23 de juliol.
Entre altres coses, perquè el Partit Popular, a través del seu líder, el pretesament moderat Alberto Núñez Feijóo, ha comparat els acords que permetran la investidura de Pedro Sánchez amb el colp d’Estat del 23 de febrer de 1981 que va protagonitzar Antonio Tejero i que tenia, com a intenció, fer tornar l’Estat espanyol al........
© El Temps
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Rami G Khouri
Mort Laitner
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
