El passat dimecres, després que la majoria del Parlament de Catalunya tombara el pressupost que havien pactat Esquerra Republicana i el PSC, el president Pere Aragonès va anunciar la convocatòria anticipada d’eleccions, que se celebraran el 12 de maig, nou mesos abans del que marcava el límit de la legislatura que tot just ara s’esgota.
El període polític que s’obre marca molts interrogants, tal com desenvolupem en aquesta edició del setmanari EL TEMPS. Sobre la taula hi ha les adversitats procedents de la divisió entre els partits independentistes, el desenllaç del procés i l’actuació dels jutges, que caldrà veure com reaccionen a l’aprovació definitiva de la Llei d’Amnistia –que hauria d’arribar al maig, coincidint amb les eleccions–, però també molts altres reptes que el país haurà d’afrontar.
En primer terme, les condicions generades per la crisi hídrica i les restriccions derivades exigeixen una resposta de país que els futurs parlamentaris hauran de respondre amb tota la unanimitat possible, assumint els errors històrics que han desembocat en aquesta realitat i fugint de les demagògies temptadores que plantegen aquestes situacions.
En termes estrictament polítics inquieta la situació de la CUP, submergida en un procés de reconstrucció que ha xocat amb la convocatòria electoral. La CUP no va poder accedir al Congrés espanyol el passat 23 de juliol, fet que va evidenciar el moment delicat que viu. Cal no oblidar que aquesta candidatura, amb tots els seus errors i amb tots els seus encerts, ha atorgat al país una força extraordinària i decisiva en els esdeveniments que s’han anat produint des d’un discurs que combat frontalment les alternatives polítiques que actualment imperen a Europa, representades principalment per l’extrema dreta.
El desencís amb l’esdevenir del procés podria donar ales a la candidatura liderada per l’exconsellera Clara Ponsatí i pel filòsof Jordi Graupera, que volen recollir aquest vot i presentar una opció unilateralista que servirà per a mesurar com de present està el record de la tardor del 2017.
Hi ha també la incògnita de com jutjaran les urnes l’obra de govern del president Aragonès, que ha sobreviscut aquests tres anys amb grans dificultats i perjudicat per les batalles internes entre els principals partits independentistes –els seus antecessors, de fet, també van experimentar aquesta realitat. I caldrà veure si el PSC aguanta la posició que li vaticinen les enquestes, que li donen com a partit guanyador d’aquestes eleccions al Parlament amb més diferència que al 2021 i, per tant, amb més possibilitats d’assolir la Presidència de la Generalitat. Els comuns, en situació complicada després del pèssim resultat de Sumar i de Podem a Galícia, també podrien ser determinants en una possible investidura de Salvador Illa, i caldrà estar atents en aquest sentit a la força del PP, que va contribuir a fer alcalde de Barcelona Jaume Collboni i que aquest 12 de maig recuperaran l’espai referencial de la dreta espanyola passant per davant de Vox i amb Cs fora del Parlament.
En tot cas, el focus estarà posat en gran mesura sobre la influència que el president Puigdemont puga tindre en aquestes eleccions. I sobretot en com actuaran els jutges davant el seu possible retorn una vegada s’aplique la llei d’amnistia. Siga quin siga el resultat, i independentment si Puigdemont és o no el candidat de Junts, el context postelectoral haurà de coincidir amb la tornada dels exiliats i amb la desaparició de les causes dels centenars o milers de persones afectades injustament per la deriva judicial desenvolupada durant el procés independentista.
Més enllà del resultat electoral, el retorn a la normalitat democràtica seria la millor notícia possible, i això no dependrà només d’aquestes eleccions.
Eleccions a Catalunya
6
1
18.03.2024
El passat dimecres, després que la majoria del Parlament de Catalunya tombara el pressupost que havien pactat Esquerra Republicana i el PSC, el president Pere Aragonès va anunciar la convocatòria anticipada d’eleccions, que se celebraran el 12 de maig, nou mesos abans del que marcava el límit de la legislatura que tot just ara s’esgota.
El període polític que s’obre marca molts interrogants, tal com desenvolupem en aquesta edició del setmanari EL TEMPS. Sobre la taula hi ha les adversitats procedents de la divisió entre els partits independentistes, el desenllaç del procés i l’actuació dels jutges, que caldrà veure com reaccionen a l’aprovació definitiva de la Llei d’Amnistia –que hauria d’arribar al maig, coincidint amb les eleccions–, però també molts altres reptes que el país haurà d’afrontar.
En primer terme, les condicions generades per la crisi hídrica i les restriccions derivades exigeixen una resposta de........
© El Temps
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Mort Laitner
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
