Dijous passat va morir Joan Botam Casals. Tenia 97 anys i va ser un dels grans protagonistes de la Caputxinada, atès que va ser qui va cedir el convent dels Caputxins de Sarrià als estudiants i professors que havien de fundar el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona al març de 1966. Entre els assistents a aquell acte clandestí hi havia persones que a poc a poc anirien adquirint una rellevància política i/o cultural de primer nivell. Allà hi havia Arcadi Oliveres, Salvador Espriu, Maria Aurèlia Capmany, Antoni Tàpies, Montserrat Roig, Lluís Maria Xirinacs, Xavier Folch i molts altres.
Botam també va intentar impedir l’entrada de la policia franquista al convenit, tot i que no va poder evitar les detencions que es van traduir, posteriorment, en la multiplicació de la força del moviment antifranquista, que no tardaria a constituir l’Assemblea de Catalunya perquè els seus integrants reivindicaren la llibertat, l’Estatut com a pas previ per a l’autodeterminació i també l’amnistia.
Aquest capellà, nascut el 1926 a les Borges Blanques (comarca de Les Garrigues), també va destacar en l’àmbit intel·lectual. Doctor en Teologia, es va especialitzar el Teologia Dogmàtica i en Història de la Literatura Catalana fins al punt de guanyar, l’any 1956, el Premi Jaume Serra i Húnter, impartit per l’Institut d’Estudis Catalans, que va reconèixer el seu treball Arnau de Vilanova, moralista.
També va promoure el primer Congrés de Vida Religiosa a Catalunya com a president de la Unió de Religiosos de Catalunya a principis dels noranta, anys després d’haver fundat i presidit el Centre Ecumènic de Catalunya, i va representar, l’any 2000, Barcelona en la cimera del Mil·leni de líders religiosos i Espirituals a les Nacions Unides.
La seua tasca el va portar a obtindre la Creu de Sant Jordi el 2010, entregada pel president José Montilla, “per la seva valuosa contribució al diàleg interreligiós, mitjançant el qual ha impulsat diverses iniciatives que promouen els valors de la pau, la convivència i l’entesa entre cultures”. També va rebre el premi de l’Institut Català Internacional per la Pau el 2016.
La seua iniciativa, el seu treball social, és necessari de recordar per no oblidar les lluites diverses que han confluït per a fer d’aquest un país millor. Després de l’amnistia i de les altres exigències pregonades per l’Assemblea de Catalunya i que comptaven amb el suport de la societat civil, i també de religiosos conscients com el capellà Joan Botam, el país va entrar en una etapa de prosperitat democràtica amb deficiències, però que millorava amb claredat els episodis anteriors.
Sense aquesta empenta social que comptava, també, amb l’impuls de Joan Botam des d’un àmbit tan determinant com l’Església, el canvi mai no hauria sigut possible, i les evolucions posteriors tampoc. En moments com l’actual, amb la cúpula judicial espanyola, descaradament polititzada, intentant impedir l’aprovació d’una llei d’amnistia per a esborrar el que mai no hauria d’haver-se produït amb la judicialització del procés català, referents com el de Botam són necessaris per a recordar que gràcies a ell i a molts altres allò que sembla impossible pot acabar essent possible.
Botam, com Joan B. Culla, a qui dediquem un extens obituari en aquest número, han contribuït, des de distints àmbits, i sempre amb la inquietud intel·lectual, a millorar el seu país. Un país que van conèixer vençut i que l’han deixat en una situació molt més esperançadora. És per això que cal recordar-los, llegir-los i reivindicar-los.
Joan Botam
3
1
04.12.2023
Dijous passat va morir Joan Botam Casals. Tenia 97 anys i va ser un dels grans protagonistes de la Caputxinada, atès que va ser qui va cedir el convent dels Caputxins de Sarrià als estudiants i professors que havien de fundar el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona al març de 1966. Entre els assistents a aquell acte clandestí hi havia persones que a poc a poc anirien adquirint una rellevància política i/o cultural de primer nivell. Allà hi havia Arcadi Oliveres, Salvador Espriu, Maria Aurèlia Capmany, Antoni Tàpies, Montserrat Roig, Lluís Maria Xirinacs, Xavier Folch i molts altres.
Botam també va intentar impedir l’entrada de la policia franquista al convenit, tot i que no va poder evitar les detencions que es van traduir, posteriorment, en la multiplicació de la força del moviment antifranquista, que no tardaria a constituir l’Assemblea de Catalunya perquè els........
© El Temps
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Rami G Khouri
Mort Laitner
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
