Dijous de la setmana passada es va materialitzar la investidura del president espanyol Pedro Sánchez, qui podrà continuar a la Moncloa gràcies al suport d’Esquerra Republicana i de Junts, d’EH Bildu i del PNB, del BNG gallec i també dels regionalistes de Coalició Canària, a més dels vots favorables de Sumar, que incorpora al seu grup parlamentari formacions com ara Compromís, Més per Mallorca, Chunta Aragonesista o Catalunya en Comú.
Les negociacions no han sigut senzilles, però l’èxit del seu resultat és inqüestionable. Només cal observar la reacció d’una dreta que, si bé és cert que mai no gestiona bé les derrotes, enguany ha contestat als carrers d’una manera tan estrambòtica, i en segons en quins casos també violenta, que evidencia que el pas que han fet les esquerres espanyoles amb els partits nacionalistes i independentistes no és, ni de bon tros, menor.
Per descomptat que l’èxit d’aquesta investidura no pot amagar les precaucions a què obliguen aquesta mena d’acords. L’actuació del deep state servirà per a, com a mínim, endarrerir l’amnistia pactada entre el PSOE, Sumar i els partits independentistes catalans, i també intentaran que els tribunals aturen aquesta mesura que mai no hauria d’haver sigut necessària, en tant que mai no s’hauria d’haver judicialitzat el conflicte català. També cal tindre present que el PSOE es veurà temptat, segur, a fer passos enrere en els seus compromisos. És per això que, segurament, després d’unes negociacions complicadíssimes, l’etapa que s’enceta tot just ara serà encara més difícil de gestionar.
Però això no impedeix dir, amb tota la claredat possible, que aquest pacte ha sigut un èxit col·lectiu. És evident que ningú no imaginava fa uns mesos que el PSOE fora capaç de comprometre’s amb una amnistia que afectara tots els encausats –des del minut zero– per fets relacionats amb el procés que mai no s’haurien d’haver traslladat als jutjats. Tampoc no era imaginable una imatge del secretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán, amb el president Carles Puigdemont, ni tota la modificació de la retòrica d’un partit que ha arribat a fer de l’extradició del president a l’exili una promesa electoral. I no es pot deixar de dir la contribució de Sumar, especialment de Catalunya en Comú, en tot aquest procés ha sigut fonamental.
Els pactes signats poden acabar no complint-se, però el fet que el PSOE accepte el reconeixement del problema català com un conflicte, i no com un fet derivat de l’actuació irresponsable d’uns quants, també suposa un canvi de paradigma en l’actual escenari polític. Com també ho suposa el fet que al Congrés es puga parlar en català, en èuscar i en gallec i que pròximament, si tot va com ha d’anar, aquestes tres llengües també siguen oficials a les institucions europees.
Moltes mesures que han derivat en una resposta de la dreta i que han arribat a provocar reaccions d’allò més inapropiades, com la de l’Associació Pro Guàrdia Civil, que ha dit estar disposada a “vessar sang” per la Constitució. O com les de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que basteix el seu personatge a còpia de mentides i d’insults.
És per això, i per molts altres factors que s’estan veient aquests dies, que l’esquerra espanyola, els partits nacionalistes no espanyols i els independentistes no poden abaixar la guàrdia. La dreta viu un moment de gran poder institucional després de les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig, i està disposada a arribar tan lluny com siga possible per tal de boicotar la legislatura que tot just comença ara. El PSOE i Sumar estan obligats a complir els pactes signats i a afavorir, també, les classes populars que esperen l’aprovació i el desplegament de les mesures socials anunciades. Sense una política decidida en aquest sentit, sense un compliment efectiu dels pactes a què s’han arribat, cal donar per fet que l’arribada de PP i Vox a la Moncloa és només qüestió de temps.
L’èxit de la investidura
11
55
20.11.2023
Dijous de la setmana passada es va materialitzar la investidura del president espanyol Pedro Sánchez, qui podrà continuar a la Moncloa gràcies al suport d’Esquerra Republicana i de Junts, d’EH Bildu i del PNB, del BNG gallec i també dels regionalistes de Coalició Canària, a més dels vots favorables de Sumar, que incorpora al seu grup parlamentari formacions com ara Compromís, Més per Mallorca, Chunta Aragonesista o Catalunya en Comú.
Les negociacions no han sigut senzilles, però l’èxit del seu resultat és inqüestionable. Només cal observar la reacció d’una dreta que, si bé és cert que mai no gestiona bé les derrotes, enguany ha contestat als carrers d’una manera tan estrambòtica, i en segons en quins casos també violenta, que evidencia que el pas que han fet les esquerres espanyoles amb els partits nacionalistes i independentistes no és, ni de bon tros, menor.
Per descomptat que l’èxit d’aquesta........
© El Temps
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Rami G Khouri
Mort Laitner
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
