Aquesta setmana diversos mitjans de comunicació han publicat distints reportatges d’investigació que semblen corroborar que Mariano Rajoy, president del Govern espanyol entre 2011 i 2018, estava al cas de les investigacions prospectives contra persones vinculades a l’independentisme català o sospitoses d’estar-ho. L’Operació Catalunya no es limitava a això, sinó que també va consistir en la publicació d’informacions falses per part de diversos mitjans de comunicació afins al Govern espanyol per criminalitzar i deslegitimar diferents polítics catalans.
La resposta del PP i del seu entorn davant aquestes publicacions ha sigut l’esperada. Eugenio Pino, considerat cap de la policia patriòtica, diu que aquestes informacions són “un cuento chino”, mentre que el mateix Rajoy diu que els afectats “ho tenen ben difícil per portar als tribunals” les investigacions referides.
Com calia esperar també, els mitjans espanyols que van formar part d’aquella operació, sobretot el diari El Mundo, no només no han donat cap explicació al respecte, sinó que han amagat les publicacions tretes pels diaris referits fent com si no hagueren existit. Un posicionament generalment compartit per la premsa pròxima a la dreta espanyola.
Malauradament, aquesta manera d’actuar ja no sorprèn pràcticament ningú. Ja fa molts anys que es va començar a saber de l’Operació Catalunya, de la investigació il·legal, de la difusió d’informacions falses a través de mitjans de comunicació –que, com tots els mitjans, es deuen exclusivament a la veritat– i la possible implicació de diversos ministres en aquest afer, fonamentalment de l’exministre d’Interior Jorge Fernández Díaz. Ara s’ha sabut que Rajoy també en podria haver estat al cas i, per tant, hauria consentit tota aquesta trama que molts ja comparen amb el Watergate amb una diferència: que la investigació política il·legal als Estats Units d’Amèrica va durar molt menys temps que el que s’ha desenvolupat a l’Estat espanyol, on s’ha prolongat durant anys.
Cal apuntar, a més, que aquestes investigacions s’han centrat en figures polítiques de primer nivell amb l’únic propòsit de desprestigiar-les i de generar-les una situació personal agònica. En aquest sentit es podrien posar molts exemples, però cal destacar especialment el de la família de l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, sobre els quals van intentar aconseguir dades bancàries totalment secretes a força de coaccionar la banca andorrana. L’expresident del Barça, Sandro Rosell, va passar dos anys en presó preventiva després d’una incriminació injusta vinculada, entre altres coses, a les sospites que n’hi havia sobre les seues simpaties amb l’independentisme català. I la carrera política de Xavier Trias, alcalde de Barcelona entre 2011 i 2015, va ser tallada en sec arran unes acusacions que es van demostrar falses després que diversos mitjans espanyols les difongueren a dojo perquè els seus rivals polítics les aprofitaren.
Són només tres exemples dels molts que es podrien posar. La guerra bruta, malgrat que Rajoy va abandonar la Moncloa ja fa sis anys, continua amb iniciatives com la del jutge Manuel García Castellón, que s’entesta a assenyalar per terrorisme l’expresident Carles Puigdemont i la secretària general d’Esquerra Republicana, Marta Rovira, amb la finalitat d’evitar que siguen constitucionalment amnistiats.
La intencionalitat dels funcionaris de la seguretat i de la justícia, en el que afecta a la guerra bruta contra el procés, és més que evident. Cal pensar que, per més que es demostre, la veritat no tindrà conseqüències en un Estat en què la unitat territorial preval sobre el sentit democràtic. Destapar-la ha de servir, en tot cas, per a reparar públicament els afectats després d’anys i panys de patiment i criminalització.
La veritat tindrà conseqüències?
6
3
22.01.2024
Aquesta setmana diversos mitjans de comunicació han publicat distints reportatges d’investigació que semblen corroborar que Mariano Rajoy, president del Govern espanyol entre 2011 i 2018, estava al cas de les investigacions prospectives contra persones vinculades a l’independentisme català o sospitoses d’estar-ho. L’Operació Catalunya no es limitava a això, sinó que també va consistir en la publicació d’informacions falses per part de diversos mitjans de comunicació afins al Govern espanyol per criminalitzar i deslegitimar diferents polítics catalans.
La resposta del PP i del seu entorn davant aquestes publicacions ha sigut l’esperada. Eugenio Pino, considerat cap de la policia patriòtica, diu que aquestes informacions són “un cuento chino”, mentre que el mateix Rajoy diu que els afectats “ho tenen ben difícil per portar als tribunals” les investigacions referides.
Com calia esperar també, els mitjans espanyols que van........
© El Temps
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Rami G Khouri
Mort Laitner
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
