Amb la convocatòria del president Pere Aragonès Catalunya entra en un nou cicle d’eleccions que serà tant excepcional com els que s’han anat vivint els últims anys. Des de les eleccions del 2012, les primeres considerades plebiscitàries a les beceroles del procés, passant per les del 2015 que van desembocar en el referèndum de l’1 d’octubre, per les del 2017 que va convocar Mariano Rajoy a través de l’aplicació del 155 i per les del 2021, que van servir per a reforçar la majoria independentista, les eleccions del pròxim 12 de maig tornaran a prendre el pols del catalanisme i, sobretot, marcaran el camí que seguirà el Principat durant els propers anys. Un rumb que servirà per a resoldre la incertesa actual, que és de màxima intensitat, o per a intensificar-la.
Entre altres coses perquè les relacions entre Esquerra Republicana i Junts no són gens bones, tal com es va demostrar durant l’anterior legislatura amb el trencament entre ambdós partits arran la destitució del vicepresident Jordi Puigneró. Actualment Junts ha tornat a apostar per la candidatura del president Puigdemont per a, tal com va dir ell mateix, acabar la feina que va acabar pendent a la tardor del 2017. Però no és gens clar que Junts puga comptar amb majoria suficient per a dur a terme aquest propòsit. De fet, no està gens clar quines majories seran possibles després del 12 de maig, en una situació de divisió total entre l’independentisme –caldrà veure també quin resultat trau la CUP en aquestes eleccions– i amb una tensió evident entre ERC i comuns, després que aquests últims tombaren els pressupostos pactats entre ERC i PSC. La possibilitat d’un tripartit d’esquerres, que les parts implicades no han explicitat, es troba a hores d’ara més complicada que fa uns mesos.
És en aquest context de màxima incertesa que s’han convocat les eleccions. I és en aquest context de màxima divisió que el president Aragonès ha esgotat tres dels quatre anys de la XIII legislatura, un període més llarg del que molts vaticinaven. El mateix li va ocórrer al seu antecessor, el president Quim Torra, triat al maig del 2018 després d’unes eleccions en què Junts va presentar Puigdemont com a candidat però els jutges espanyols li van impedir el seu retorn a la presidència. Torra, contra pronòstic, va ser capaç de sobreviure a la legislatura fins que novament la justícia espanyola el va destituir, ja a la tardor del 2020. Sense aquesta ingerència, el seu mandat es podria haver esgotat dins dels terminis establerts.
El cas del president Aragonès ha estat diferent i l’extinció de la legislatura ha anat condicionada a la negativa dels comuns a aprovar els pressupostos. Durant aquests anys Aragonès, i ERC en el seu conjunt, ha intentant marcar segell propi en la política catalana amb un seguit de mesures i també amb una escenificació que suggeria un gir tecnocràtic d’aquest partit, centrat a prioritzar les necessitats socials i a no naufragar en aventures utòpiques. Certament, la minoria parlamentària no els permetia fer massa experiments.
Malgrat les dificultats, aquesta ha sigut la legislatura en què s’ha aconseguit aprovar l’amnistia gràcies als partits independentistes, encara que la seua aplicació encara es farà esperar. Ha sigut, per tant, la legislatura en què s’ha contemplat el final de la repressió, a l’espera del que puga passar, i ha sigut una legislatura en què les limitacions autonòmiques –sanitat, sequera, finançament– s’han tornat a evidenciar per a carregar més de raons, encara, els projectes polítics d’un catalanisme que és plural i que a hores d’ara està dividit i mancat d’horitzons, però que no ha perdut les raons que basteixen els seus principis i que encara té molt a dir en la política del present i del futur.
La XIII legislatura
13
2
01.04.2024
Amb la convocatòria del president Pere Aragonès Catalunya entra en un nou cicle d’eleccions que serà tant excepcional com els que s’han anat vivint els últims anys. Des de les eleccions del 2012, les primeres considerades plebiscitàries a les beceroles del procés, passant per les del 2015 que van desembocar en el referèndum de l’1 d’octubre, per les del 2017 que va convocar Mariano Rajoy a través de l’aplicació del 155 i per les del 2021, que van servir per a reforçar la majoria independentista, les eleccions del pròxim 12 de maig tornaran a prendre el pols del catalanisme i, sobretot, marcaran el camí que seguirà el Principat durant els propers anys. Un rumb que servirà per a resoldre la incertesa actual, que és de màxima intensitat, o per a intensificar-la.
Entre altres coses perquè les relacions entre Esquerra Republicana i Junts no són gens bones, tal com es va demostrar durant l’anterior legislatura........
© El Temps
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Rami G Khouri
Mort Laitner
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
