Fa uns anys, en aquest mateix setmanari, l’històric dirigent nacionalista Patxi Zabaleta, navarrès de naixement i membre de la Mesa Nacional d’Herri Batasuna als setanta, als vuitanta i als noranta en períodes interromputs, pronosticava que els pactes entre els socialistes i EH Bildu, en algun moment, haurien d’adquirir un sentit invers a com s’havien anat materialitzant fins ara.
Zabaleta, que va deixar Batasuna per fundar Aralar, el corrent que s’oposava a l’activitat exercida per ETA durant els últims anys de l’organització, es referia al fet que els socialistes s’aprofitaven d’EH Bildu per a assolir alcaldies –al conjunt d’Euskal Herria– i el Govern de Navarra sense que la força independentista obtinguera res a canvi, més enllà d’evitar que la dreta accedira al poder.
Aquests anys, l’estigma d’ETA ha servit com a xantatge a la dreta espanyola –la política i la mediàtica– per a pressionar el PSOE amb la finalitat d’impedir qualsevol mena d’entesa amb EH Bildu. El relat els va funcionar tant que el 2007 el PSOE, a les ordres de José Luis Rodríguez Zapatero i d’Alfredo Pérez Rubalcaba, va boicotar un pacte dels socialistes navarresos amb Nafarroa Bai –coalició integrada, entre altres partits, pel PNB– i amb Esquerra Unida per a accedir al Govern de Navarra.
Posteriorment, aquest xantatge s’ha fet especialment visible a Pamplona, on des del 2007 sempre hi ha hagut una majoria d’esquerres al ple municipal però, paradoxalment, sempre ha acabat governant la dreta espanyola per voluntat dels socialistes. Llevat de la legislatura 2015-2019, quan EH Bildu es va poder fer amb l’alcaldia després que els regionalistes d’UPN i els socialistes no sumaren majoria absoluta.
Aquesta condescendència dels socialistes no s’ha traduït mai en cap compensació per part de la dreta regionalista navarresa, que ha mirat de criminalitzar el conjunt de l’esquerra. Especialment simptomàtica va ser l’actitud del diputat d’UPN, Alberto Catalán, en el discurs d’investidura de Pedro Sánchez –qui ha fet girar la política de pactes del PSOE, forçat per les circumstàncies–, a qui va acusar de tots els mals possibles obviant que el seu partit disposava de l’alcaldia de Pamplona gràcies, precisament, als socialistes.
Ara, tot això ha canviat. Més d’una dècada després de la desaparició d’ETA, i amb EH Bildu perfectament reconegut com a partit legítim –llevat d’aquells que deslegitimen la democràcia sempre que els resultats no els són favorables–, els socialistes i els independentistes es faran amb l’Ajuntament de Pamplona a través d’una entesa en què també participaran Geroa Bai i Zurekin, la coalició d’Esquerra Unida i Podem. Socialistes i independentistes s’han entès després que la dreta regionalista no haja sigut capaç d’acordar cap aprovació pressupostària els últims cinc anys. Davant el discurs de l’odi i la criminalització només calia una entesa que deixara enrere la vella política exercida per aquells que s’han acomodat en el relat del terrorisme, acusant tota l'esquerra de simpatitzar amb l’activitat armada i intentant perpetuar aquests arguments desbaratats fins i tot quan ETA ha desaparegut.
El relleu que es produirà a Pamplona el 28 de desembre, dia en què es materialitzarà la moció de censura perquè Joseba Asirón, d’EH Bildu, torne a l’alcaldia –ja la va exercir entre 2015 i 2019–, és un canvi de paradigma amb pocs precedents. Un canvi que arriba tard, però que arriba, i que serveix per a apartar del govern de Pamplona un partit absolutament inoperant i en decadència, per a legitimar EH Bildu dins del tauler polític i perquè els socialistes abandonen els complexos que la dreta els ha imposat durant dècades a còpia de mentides, de soroll i de tergiversació.
Pamplona, molt més que un canvi de paradigma
20
2
18.12.2023
Fa uns anys, en aquest mateix setmanari, l’històric dirigent nacionalista Patxi Zabaleta, navarrès de naixement i membre de la Mesa Nacional d’Herri Batasuna als setanta, als vuitanta i als noranta en períodes interromputs, pronosticava que els pactes entre els socialistes i EH Bildu, en algun moment, haurien d’adquirir un sentit invers a com s’havien anat materialitzant fins ara.
Zabaleta, que va deixar Batasuna per fundar Aralar, el corrent que s’oposava a l’activitat exercida per ETA durant els últims anys de l’organització, es referia al fet que els socialistes s’aprofitaven d’EH Bildu per a assolir alcaldies –al conjunt d’Euskal Herria– i el Govern de Navarra sense que la força independentista obtinguera res a canvi, més enllà d’evitar que la dreta accedira al poder.
Aquests anys, l’estigma d’ETA ha servit com a xantatge a la dreta espanyola –la política i la mediàtica– per a pressionar........
© El Temps
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Rami G Khouri
Mort Laitner
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
