La setmana passada el Parlament Europeu va demanar, a proposta del Partit Popular, investigar els presumptes vincles entre l’independentisme català –concretament entre el president a l’exili Carles Puigdemont i el seu entorn– i la Rússia de Putin.
La relació que la justícia espanyola ha volgut establir entre les dues parts faria riure si no fora perquè pot derivar en terribles conseqüències judicials i perquè l’estan internacionalitzant amb cert èxit. Fins al punt que un jutge de la cúpula espanyola, Joaquín Aguirre, es va permetre el luxe de comparèixer en la televisió pública alemanya per parlar-ne quan tot just el cas es troba en fase d’investigació.
Ara ha sigut el Parlament Europeu qui s’ha decidit a demanar que la justícia espanyola aprofundisca en aquesta qüestió. Cal pensar que, per bé que haja sigut el PP espanyol qui ha fet aquesta proposta i qui ha forçat a aprovar-la, la relació entre Puigdemont i Rússia és tan fictícia que la investigació servirà perquè es constate que, efectivament, no n’hi ha res.
Però és la justícia espanyola qui “investiga” aquest afer, i és en la justícia espanyola en qui confia el Parlament Europeu, amb una majoria absoluta de vots favorables –433 d’un total de 705–, entre els quals també n’hi ha d’eurodiputats socialistes i dels Verds.
Precisament, la Rússia de Putin és l’enemiga número u de la Unió Europea des que ara fa dos anys decidira envair Ucraïna. La justícia espanyola i els polítics conservadors i reaccionaris, novament, s’han aliat per a intentar destruir la popularitat de l’independentisme català a Europa vinculant-lo a un govern que és percebut amb una hostilitat ben justificada per part de la resta del continent europeu.
I ho han fet introduint una fake new de manual al Parlament Europeu que a l’Estat espanyol ve circulant des que es va fer pública, a l’octubre del 2020, l’anomenada operació Volhov, que molt simptomàticament pren el nom d’una batalla lliurada per la División Azul durant la Segona Guerra Mundial, quan la facció militar esmentada col·laborava amb l’Alemanya nazi.
En aquella investigació judicial es deixa per escrit que Rússia va oferir 10.000 soldats a Catalunya per a aconseguir la independència. Aquell oferiment derivava, segons el relat, de les relacions interessades establertes entre les parts. Qualsevol que visquera els mesos més convulsos del procés català sap perfectament que aquell desenllaç no és que fora impossible: és que pocs guionistes de ficció l’haurien imaginat. No cal insistir massa en la falsedat d’un argument, evidenciada pel fet que l’única part que va utilitzar la força militar i policial durant la tardor del 2017 va ser l’Estat espanyol per a impedir, amb violència desbocada i contra tothom, la celebració d’un referèndum.
El parany en què ha caigut Europa no és una bona notícia. Un Estat que es pretén democràtic, com l’espanyol, no està autoritzat moralment a utilitzar els jutges de manera tan macabra per a desactivar els adversaris polítics a còpia de criminalitzar-los. Però les institucions europees estan, precisament, per a evitar aquestes pràctiques, i no per a reforçar-les o promoure-les atorgant confiança cega a un Estat que ha intentat enganyar, de manera reiterada, els sistemes judicials d’altres països de la Unió Europea amb l’única finalitat d’aconseguir l’extradició de Carles Puigdemont i d’altres polítics a l’exili, d’impedir que esdevinga eurodiputat i d’atemptar contra els principis democràtics que calga.
Puigdemont, Rússia, Espanya i Europa
10
21
12.02.2024
La setmana passada el Parlament Europeu va demanar, a proposta del Partit Popular, investigar els presumptes vincles entre l’independentisme català –concretament entre el president a l’exili Carles Puigdemont i el seu entorn– i la Rússia de Putin.
La relació que la justícia espanyola ha volgut establir entre les dues parts faria riure si no fora perquè pot derivar en terribles conseqüències judicials i perquè l’estan internacionalitzant amb cert èxit. Fins al punt que un jutge de la cúpula espanyola, Joaquín Aguirre, es va permetre el luxe de comparèixer en la televisió pública alemanya per parlar-ne quan tot just el cas es troba en fase d’investigació.
Ara ha sigut el Parlament Europeu qui s’ha decidit a demanar que la justícia espanyola aprofundisca en aquesta qüestió. Cal pensar que, per bé que haja sigut el PP espanyol qui ha fet........
© El Temps
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Rami G Khouri
Mort Laitner
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
