Dimecres es va fer públic que el diputat d’Esquerra Republicana i secretari quart de la Mesa del Parlament de Catalunya, Ruben Wagensberg, s’havia traslladat a Suïssa de manera temporal per a protegir-se davant els possibles moviments de la justícia espanyola.
Wagensberg és una de les víctimes dels deliris judicials que investiguen els fets protagonitzats pel Tsunami Democràtic en el context de les protestes contra la sentència del Tribunal Suprem com si es tractara de delictes de terrorisme. Wagensberg, com el president Carles Puigdemont o com la secretària general d’ERC, Marta Rovira, tem acusacions com aquestes i ha decidit assessorar-se amb advocats d’àmbit internacional per a defensar-se davant possibles esdeveniments.
Sens dubte, Wagensberg és una víctima més d’aquestes actuacions judicials. Ell ha negat que haja marxat a l’exili, perquè se n’ha anat sense cap ordre de detenció vigent i perquè ha confirmat que pot tornar en el moment que vulga. Però és evident que pateix la persecució –ha admès que està patint atacs d’ansietat– d’un Estat que ha reaccionat amb autoritarisme davant un fet perfectament democràtic, com és el de l’amnistia, recollit en una llei que no es va poder aprovar la setmana passada al Congrés i que s’haurà de tornar a negociar.
Més enllà de la conjuntura política actual, aquests fets posen de manifest la naturalesa d’un Estat capaç d’inculpar a qualsevol els delictes més inversemblants. És evident que Tsunami Democràtic no estava dirigit per les persones acusades d’haver-lo dirigit, i és encara més evident que durant els anys més convulsos del procés català no es va produir cap episodi que encaixe amb el delicte de terrorisme ni cap fet que ni tan sols se n’aproxime.
I això encara és més evident si es té en compte la trajectòria d’un activista com Ruben Wagensberg. Aquest professor va ser l’impulsor de la manifestació “Volem acollir”, que al febrer del 2017 va reunir vora mig milió de persones a Barcelona per a sol·licitar que Catalunya adquirira les competències corresponents per a poder rebre els refugiats d’Orient que fugien de les guerres, així com també els migrants que ho sol·licitaren. Aquella manifestació, que va tindre un èxit sense precedents, demanava també més implicació a les administracions amb aquesta finalitat. La campanya prèvia de la manifestació, amb l’eslògan “Casa nostra, casa vostra”, va estar coordinada per Wagensberg.
És difícil trobar un perfil més allunyat del terrorisme que el seu. Ell mateix s’ha dedicat a proporcionar ajuda a persones que havien d’escapar dels seus països d’origen per a fugir, precisament, de la pràctica terrorista. El seu passat familiar també el delata, en tant que Wagensberg és descendent de jueus polonesos que van fugir de la persecució ètnica i van acabar establint-se a Barcelona. El seu oncle, Jorge Wagensberg, fill dels ascendents de Ruben que es van exiliar, va ser el primer director del Museu de la Ciència de Barcelona i va rebre la Creu de Sant Jordi.
A Ruben Wagensberg, per tant, el persegueixen acusant-lo d’haver fet tot allò que sempre ha combatut. Una contradicció que en l’alta judicatura espanyola no és tal, perquè està acostumada a actuar sense cap mena de rigor si del que es tracta és de criminalitzar la dissidència política. Wagensberg en forma part, d’aquesta dissidència, i en un país plenament democràtic no seria perseguit per terrorisme, sinó escoltat i tingut en compte a l’hora de buscar una solució per a resoldre un conflicte. Aquest grau de maduresa, a l’Estat espanyol, està molt lluny de ser assolit.
Ruben Wagensberg
10
0
05.02.2024
Dimecres es va fer públic que el diputat d’Esquerra Republicana i secretari quart de la Mesa del Parlament de Catalunya, Ruben Wagensberg, s’havia traslladat a Suïssa de manera temporal per a protegir-se davant els possibles moviments de la justícia espanyola.
Wagensberg és una de les víctimes dels deliris judicials que investiguen els fets protagonitzats pel Tsunami Democràtic en el context de les protestes contra la sentència del Tribunal Suprem com si es tractara de delictes de terrorisme. Wagensberg, com el president Carles Puigdemont o com la secretària general d’ERC, Marta Rovira, tem acusacions com aquestes i ha decidit assessorar-se amb advocats d’àmbit internacional per a defensar-se davant possibles esdeveniments.
Sens dubte, Wagensberg és una víctima més d’aquestes actuacions judicials. Ell ha negat que haja marxat a l’exili, perquè se........
© El Temps
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Mort Laitner
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
