El llançament mediàtic d’Izquierda Española, un partit que concorrerà a les eleccions europees de juny per a mirar de restar vots al PSOE, ha sigut ben poc dissimulat. Poques hores després que s’anunciara la candidatura el referent d’aquesta formació, Guillermo del Valle, ha rebut entrevistes llargues i còmodes en diferents mitjans de comunicació d’àmbit estatal. La intenció és ben clara: desgastar el PSOE i, tan important o més, redundar en un relat que pretén obligar l’esquerra espanyola –la de veritat, no el partit nounat– a assumir un discurs centralista, espanyolitzador i uniformista.
No és gens casual, en aquest sentit, que Guillermo del Valle siga el director d’un think tank amb un nom ben evident: El Jacobino. Podria haver-se anomenat “El Girondí”, però no. La dreta espanyola considera que li convé treballar creant el miratge de l’existència d’una esquerra centralista amb veu pròpia i contrària a qualsevol reivindicació territorial, per més legítima que siga. El discurs d’aquesta nova formació és de tot menys imprevisible, i insisteix en la necessitat de governar prescindint de les condicions que els partits regionalistes, nacionalistes no espanyols i independentistes demanen a canvi de suport parlamentari. L’argument per a justificar aquests principis és una presumpta solidaritat interterritorial que el mateix discurs d’Izquierda Española i dels seus promotors eliminen des del moment en què deslegitimen les demandes dels partits territorials que tenen força parlamentària per a imposar-les.
Clar que aquest discurs, reiterat els últims anys de manera compulsiva fins al punt d’haver adquirit, a ulls de bona part de la ciutadania de l’Estat espanyol, justificació, cau pel seu propi pes des del moment en què s’evidencien les intencions reals dels seus promotors. I no cal investigar molt, en el cas d’Izquierda Española, per a descobrir-les.
En primer lloc, perquè el líder d’aquest partit, el sobremediatitzat Guillermo del Valle, procedeix d’una formació que va ser creada exactament amb el mateix objectiu. Es tracta d’UPyD, fundada per Rosa Díez, exdirigent socialista que, després d’haver sigut consellera de Comerç del govern basc amb el PSE –quan els socialistes van governar amb el lehendakari nacionalista José Antonio Ardanza–, es va dedicar a clamar contra l’Estat de les autonomies i contra el concert econòmic basc. Díez, ara relacionada amb el PP, ha esdevingut una de les polítiques amb un discurs més retrògrad i reaccionari de l’escena actual.
El mateix es pot dir del partit que va substituir la funció d’UPyD. Ciutadans, al qual van arribar bona part dels militants de l’anterior formació, també es va erigir com un partit jacobí que va clamar contra el sistema autonòmic i contra els concerts forals basc i navarrès per, finalment, integrar-se en la candidatura de Navarra Suma, formada per partits tan foralistes com el PP i UPN. Curiosament Cs es va extingir vivint en aquesta contradicció justificada, segurament, perquè PP i UPN són partits de la dreta espanyola, amb la qual Cs es va acabar assimilant tot i haver nascut definint-se com un partit de centreesquerra.
El futur d’Izquierda Española no s’albira massa distint. La diferència és que aquesta pel·lícula ja l’ha vist l’electorat espanyol. La dreta mediàtica, incapaç de digerir la investidura de Pedro Sánchez, l’amnistia o el canvi polític a Pamplona recorre a vells instruments per a mirar de desgastar un PSOE que s’ha escapat del seu control. Però aquesta vegada l’entusiasme amb el nou partit ja no es percep entre l’esquerra espanyola, sinó entre una dreta que es va veure inesperadament derrotada el 23 de juliol. Funcione com funcione aquest nou invent en termes electorals, servirà per a reforçar un relat del qual la dreta espanyola no vol prescindir. És el relat centralista, uniformitzador i jacobí que tant ha atemptat aquests anys contra l’escola catalana, contra el català a les institucions o contra les reivindicacions de justícia financera de Catalunya, País Valencià i Illes Balears. Cal pensar que el paper d’Izquierda Española se centrarà més en aquest àmbit que en el de la disputa electoral.
Un nou partit “d’esquerres” al servei de la dreta espanyola
5
8
08.01.2024
El llançament mediàtic d’Izquierda Española, un partit que concorrerà a les eleccions europees de juny per a mirar de restar vots al PSOE, ha sigut ben poc dissimulat. Poques hores després que s’anunciara la candidatura el referent d’aquesta formació, Guillermo del Valle, ha rebut entrevistes llargues i còmodes en diferents mitjans de comunicació d’àmbit estatal. La intenció és ben clara: desgastar el PSOE i, tan important o més, redundar en un relat que pretén obligar l’esquerra espanyola –la de veritat, no el partit nounat– a assumir un discurs centralista, espanyolitzador i uniformista.
No és gens casual, en aquest sentit, que Guillermo del Valle siga el director d’un think tank amb un nom ben evident: El Jacobino. Podria haver-se anomenat “El Girondí”, però no. La dreta espanyola considera que li convé treballar creant el miratge de l’existència d’una esquerra centralista amb veu pròpia i contrària a qualsevol reivindicació territorial, per més legítima que siga. El discurs d’aquesta nova formació és de tot........
© El Temps
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Mort Laitner
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
