“Queremos que los alumnos aprendan valenciano, no catalán”. Així es va expressar el conseller valencià d’Educació, José Antonio Rovira, en una de les primeres entrevistes que va concedir quan va accedir al seu càrrec.
Va ser la primera de moltes. En una mateixa roda de premsa, el conseller va arribar a qüestionar que els futurs mestres de valencià hagueren de cursar el grau de Filologia Catalana. Preguntat per aquest deliri, amb l’argument que les autoritats acadèmiques tenen clar que valencià i català és la mateixa llengua, Rovira va respondre que “no crec que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua tinga la veritat absoluta, com no la té ningú”. Poc més tard, quan va anunciar la derogació del plurilingüisme als territoris castellanoparlants del País Valencià, Rovira va sentenciar que “el català s’ha acabat”.
En la mateixa sintonia, el president Carlos Mazón va demanar a les autoritats lingüístiques que incorporaren a la normativa oficial “el valenciano de la calle”. Ell, que no ha parlat mai –perquè no en té la voluntat–el “valencià del carrer”, ni tampoc el que s’ensenya a les escoles i a les universitats, demanava que les acadèmies “avançar cap a un valencià per a tots, que reculla totes les sensibilitats”, entre les quals cal pensar que hi ha la seua, la de destruir la llengua pròpia del territori en què governa.
Més enllà de la qüestió lingüística el PP s’ha lluït, també, defensant en primer terme que el País Valencià no accepte la condonació del deute si aquesta mesura procedeix del pacte entre Pedro Sánchez i Esquerra Republicana per a desbloquejar la investidura del president espanyol. La negativa era tan contradictòria que el seu partit ha hagut de rectificar, en tant que no es pot permetre aquesta renúncia quan el País Valencià és el territori de l’Estat més perjudicat pel finançament econòmic.
Tampoc no es poden oblidar els comentaris de Carlos Mazón en referència a un hipotètic procés valencià impulsat pel Botànic durant les anteriors legislatures fins al punt d’afirmar, en un acte públic, que “del procés se sale, nosotros lo hemos hecho”.
Entre totes aquestes disbauxes dialèctiques, que situen el PP a un nivell de fanatisme en segons quins moments idèntic al de Vox, la Diputació d’Alacant, governada per Mazón fins que va esdevenir president de la Generalitat –i que a hores d’ara governa també el PP a través de Toni Pérez, alcalde de Benidorm i un dels polítics més pròxims al president valencià– organitza una gala per a fer entrega dels Premios a la Cultura Alicantina Miguel Hernández amb un acte monolingüe, exclusivament en castellà, en què es reconeix la trajectòria de persones i entitats dedicades a la cultura.
Un dels premiats durant aquella nit, celebrada dilluns passat, va ser la localitat de Cocentaina (Comtat) per la seua set-centenària Fira de Tots Sants. Quan l’alcalde, Jordi Pla, puja a recollir el premi, a la projecció de fons es pot llegir el nom del seu poble amb dues faltes d’ortografia. Concentraina.
L’error pot ser de tecleig, producte de la rapidesa, encara que siga flagrant i, segons com es mire, fins i tot insultant. Però amb la trajectòria del PP valencià no es pot descartar que qui havia d’escriure el nom de la localitat, qui l’havia de revisar i qui l’havia de projectar, possiblement, pensaren que la Fira de Tots Sants se celebra, realment, a l’entranyable localitat de Concentraina, ubicada a 450 quilòmetres de Sant Cugat de Llobregat, dues localitats que parlen llengües distintes, valencià i català, tot i que els xiquets de Concentraina s’han vist adoctrinats pels mestres d’escola que els han fet aprendre català obviant les virtuts del “valencià del carrer”, el que de veritat ens identifica a tots, mentre els preparen per a culminar el procés valencià que Mazón, amb la seua arribada a la Generalitat, ha sigut capaç d'evitar.
“Concentraina”
3
0
01.12.2023
“Queremos que los alumnos aprendan valenciano, no catalán”. Així es va expressar el conseller valencià d’Educació, José Antonio Rovira, en una de les primeres entrevistes que va concedir quan va accedir al seu càrrec.
Va ser la primera de moltes. En una mateixa roda de premsa, el conseller va arribar a qüestionar que els futurs mestres de valencià hagueren de cursar el grau de Filologia Catalana. Preguntat per aquest deliri, amb l’argument que les autoritats acadèmiques tenen clar que valencià i català és la mateixa llengua, Rovira va respondre que “no crec que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua tinga la veritat absoluta, com no la té ningú”. Poc més tard, quan va anunciar la derogació del plurilingüisme als territoris castellanoparlants del País Valencià, Rovira va sentenciar que “el català s’ha acabat”.
En la mateixa sintonia, el president Carlos Mazón va demanar a les autoritats lingüístiques que incorporaren a la........
© El Temps
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Nikkei Editorial
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
