La revolta camperola viscuda aquests dies és necessària i també, en bona part, tristament simptomàtica. No es pot menysprear el fet que el sector primari sempre és la víctima propícia d’un statu quo que beneficia els poderosos i perjudica la gent de baix. Aquesta dinàmica s’ha repetit sempre al llarg de la història i s’ha reproduït, encara amb més cruesa, en un món globalitzat com l’actual.

Més enllà d’aquesta evidència hi ha el fet sorprenent que les reivindicacions de molts agricultors –evidentment no tots, però sí una part important– apunten contra els sindicats i no –o no tant com caldria– contra molts dels principals responsables de la realitat que pateixen.

Els mitjans s’han fet ressò, fonamentalment, del caràcter teòricament asindical d’aquesta vaga pel fet que s’ha pogut convocar a través de WhatsApp de manera espontània. També, alhora, del rebuig que genera en el sector l’Agenda 2030 –que és perfectament criticable– i els seus efectes amb discursos que encaixen perfectament amb els de Vox. Si Brussel·les ha fet marxa enrere amb la reducció dels pesticides davant les protestes, és evident que l’extrema dreta ha aconseguit introduir el seu relat amb èxit i que els impulsors de les mesures no han tingut capacitat política, pedagògica, econòmica ni de cap tipus.

Però la ideologització de les manifestacions més mediatitzades va més enllà. L’Agrupació Nacional d’Agricultors i Ramaders del Sector Primari, en el seu manifest, incorpora una proposta tan aliena a la seua protesta com la de reformar la llei electoral per a “votar persones i no partits”. És un anhel recent del nacionalisme espanyol que, amb l’argument que els partits independentistes condicionen la política estatal, els volen deixar fora de joc a través d’una reforma antidemocràtica. Per descomptat, aquesta iniciativa ha sigut venuda com el plantejament dels agricultors “independents”, atès que el manifest interpel·la tot el sector més enllà d’ideologies i filiacions sindicals.

És l’exemple de fins a quin punt bona part del relat derivat d’aquestes protestes, i no tant les protestes en si, està condicionat per actors que busquen objectius diferents dels que es dediquen a l’agricultura. Un fenomen que s’ha donat reiteradament en altres ocasions, per exemple en les manifestacions favorables als transvasaments.

Més exemples. Els manifestants assenyalen els tractats internacionals que permeten l’entrada de productes estrangers a preus irrisoris i contra els quals l’agricultor autòcton, sotmès a traves administratives i a condicions sanitàries diverses, no pot competir en cap cas. Clar que si aquests tractats existeixen es deu a una principal raó, i és que hi ha qui els promou perquè se’n beneficia. Les grans superfícies comercials han estat assenyalades en aquestes protestes, però no tots els “agricultors” que protesten han assenyalat amb el dit els seus propietaris.

Les “excessives” mesures mediambientals i la presumpta ineficàcia dels sindicats són els factors que, a ulls de la població, més han motivat aquesta vaga. En canvi, els qui es beneficien d’intercanvis comercials que afecten l’agricultor local i que fan que acabes comprant taronges de Sud-àfrica en supermercat del teu barri o poble, n’ixen il·lesos.

La revolta camperola està protagonitzada per la pluralitat del sector, però el relat que n’ha transcendit no ha servit per a assenyalar els principals responsables de la crisi. Responsables que són capaços de controlar la narrativa fins al punt d’arribar a aquesta situació tan paradoxal com la de veure Juan Roig apujat a un tractor mentre participa de les protestes. Encara no s’ha arribat a aquest punt, però hi ha motius per a no descartar-ho.

QOSHE - Juan Roig protestarà des del tractor - Manuel Lillo
menu_open
Columnists Actual . Favourites . Archive
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

Juan Roig protestarà des del tractor

4 1
08.02.2024

La revolta camperola viscuda aquests dies és necessària i també, en bona part, tristament simptomàtica. No es pot menysprear el fet que el sector primari sempre és la víctima propícia d’un statu quo que beneficia els poderosos i perjudica la gent de baix. Aquesta dinàmica s’ha repetit sempre al llarg de la història i s’ha reproduït, encara amb més cruesa, en un món globalitzat com l’actual.

Més enllà d’aquesta evidència hi ha el fet sorprenent que les reivindicacions de molts agricultors –evidentment no tots, però sí una part important– apunten contra els sindicats i no –o no tant com caldria– contra molts dels principals responsables de la realitat que pateixen.

Els mitjans s’han fet ressò, fonamentalment, del caràcter teòricament asindical d’aquesta vaga pel fet que s’ha pogut convocar a través de WhatsApp de manera espontània. També, alhora, del rebuig que genera en el sector l’Agenda........

© El Temps


Get it on Google Play