En el llistat de coses que el Botànic va fer més malament, lʼaprovació de lʼimpost a les estades turístiques —llegiu taxa turística— ocupa un dels llocs capdavanters. Perquè va veure la llum en la part final de la segona legislatura, perquè cada ajuntament podia aplicar-la o no de manera voluntària i perquè, en qualsevol cas, sʼestablia un any de moratòria abans de la seua entrada en vigor. És a dir, que la implementació real de lʼimpost depenia, en darrera instància, del següent Consell.
Aquell debat va desgastar el Govern presidit per Ximo Puig, tant internament com portes enfora. Era tan evident que els socialistes no volien la taxa —ells van forçar lʼautonomia municipal i el període de carència— com que Compromís i Unides Podem lʼanhelaven al preu que fora. Al PSPV no veien clara lʼaprovació dʼun impost com aquell quan el sector turístic valencià, un dels principals damnificats per la pandèmia de la covid, començava a treure el cap. I els socis, com era lògic, pretenien treure-la endavant perquè la duien al programa electoral, figurava a lʼAcord del Botànic i havia de ser una de les seues banderes amb vista a les eleccions.
Lʼimpost —moratòria inclosa— va ser validat a les Corts i al PP li va faltar temps per anunciar les deu plagues dʼEgipte. Mai no sabrem lʼimpacte real en el vot, resulta impossible de quantificar, però una ullada al balanç de cada bloc en les tres circumscripció convida a la reflexió. A la de València, la suma de PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem va superar per un punt i mig la de PP, Vox i Ciutadans: 49,8% a 48,3%. A la de Castelló, la dreta va quedar cinc punts per davant: 52,2% a 47,2%. Mentrestant, a la dʼAlacant, la victòria de les forces conservadores va ser del doble: 53,7% a 43,7%.
És cert que Alacant sempre vota més a la dreta que la resta del País Valencià, però el diferencial va ser molt superior. I és a Alacant, precisament, on el discurs perniciós sobre la taxa —la cara de pomes agres de Carlos Mazón amb un senyal dʼestop a les mans i el lema “Stop tasa turística”, era prou representativa— va calar més a fons.
Potser hauria estat més convenient ajornar lʼaprovació i la implantació immediata de la taxa fins després dels comicis del 28M. Allò no haguera evitat la derrota, però almenys ens hauríem estalviat la imatge de lʼara president i la seua consellera de Turisme, Nuria Montes, signant-ne la derogació a distància —amb una tablet— des de la fira turística de Londres, amb una solemnitat només homologable al Tractat de Ialta. Calia festejar davant els guiris que pixen pels carrers de Benidorm que ja som territori “free tax”.
Ara bé, per molt liberal que algú siga, per molt contrari a la pressió impositiva que puga ser, negar-se a un impost dʼaquestes característiques va en contra dels temps. No és la primera vegada que el PP fa tard a una evidència —el divorci, lʼavortament, les bodes gais o el 8M en són la mostra fefaent— però és una dʼaquelles en què la seua intransigència ens costa diners als ciutadans.
Quin sentit té, si no, que els 800.000 visitants que la ciutat de València té previst rebre en aquestes Falles no abonen un o dos milions dʼeuros per les seues pernoctacions? Fan ús dʼun recurs bàsic cada vegada més escàs com lʼaigua, saturen lʼespai públic, contaminen amb els carburants que cremen mentre es desplacen i disparen el cost de neteja i tractament dels residus.
València, com altres ciutats, té una situació financera envejable. El seu deute reconegut, de 200 milions dʼeuros, resulta ben assumible i és producte de la rigidesa prusiana imposada als consistoris pel ministre Cristóbal Montoro, fruit de la qual les partides de les inversions no realitzades havien de contribuir a eixugar els números rojos. La nova alcaldessa, María José Català, fins i tot sʼha permès una rebaixa generalitzada del 20% de lʼIBI a tots els veïns, independentment de la seua renda.
O dit dʼuna altra manera: quin visitant de les Falles —mireu els preus de les habitacions i dels apartaments turístics!— es quedaria sense anar a les Falles per haver de pagar un o dos euros per cada nit? Tard o dʼhora, al cap i casal i a Benidorm, la realitat també enxamparà el PP. Perquè a la capital turística del País Valencià, igualment governada pels populars però amb una situació financera molt més complexa, lʼalcalde, Toni Pérez, sʼha vist obligar a incrementar lʼIBI un 24% i la taxa de la recollida del fem, un 71%. Això sí, també va aplaudir a cor què vols a Londres, al costat de Mazón, Montes i el president dʼHosbec, la patronal del sector.
“Una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep”, fa la cançó tradicional dʼaquestes dates. “Un euret, un euret, per a les Falles de Sant Josep”, caldria demanar-los als visitants que tornaran a omplir els hotels de València tots aquests dies. De segur que serien més sensibles que no els nostres governants, tal com ho som nosaltres quan viatgem a Copenhagen —1 a 3 euros per persona i nit—, Roma —de 3 a 7 euros per persona i nit— o Amsterdam, que ara estudia incrementar la taxa al 12,5% del preu de cada nit.
Entrevistada per EL TEMPS poc abans de les últimes eleccions locals, la pròpia Català no es manifestava en contra de la taxa, sempre que fora consensuada amb el sector. “Crec que el nostre sector turístic encara no s’ha recuperat de la pandèmia i la postpandèmia; dit això, en el futur, en un altre context i sense imposicions, no descarte traçar un full de ruta amb el sector sobre aquest tema”, va afirmar ara fa un any. “Hem recuperat els nivells d’ocupació hotelera de 2019, però ara tenim el problema dels costos; si treballem de manera dialogada amb el sector sobre aquesta ferramenta, és possible que arribem a un acord”, va afegir Català en aquella entrevista.
Sembla, doncs, que no caldrà demanar-li lʼeuret al visitant de torn, encara que el pagaria de bon grat, sinó als empresaris hotelers, que no paren dʼapujar els preus perquè els llits dels seus establiments no donen lʼabast. Per tant, serà qüestió de canviar la lletra de la cançoneta i entonar una cosa així com “si són tan amables, senyors hotelers, un euret, un euret, per a les Falles de Sant Josep”. I resar perquè facen bona cara, clar.
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
visit website
