Assumiràs la veu d’un torero, i serà la veu del teu torero, i seràs, per a sempre, torero, i patiràs, i esperaràs, i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una polseguera...
N’hi ha prou a retocar lleugerament el famós poema de Vicent Andrés Estellés per tal de descriure la submissió del PP valencià a les dèries de Vicente Barrera. La imatge conjunta del president de la Generalitat i el seu vicepresident primer i conseller de Cultura en un dels burladeros de la plaça de bous de València durant la passada fira de Falles —acompanyats del titular de Sanitat, Marciano Gómez— denota el valor totèmic que Mazón i Barrera atorguen a la tauromàquia sobre la resta de manifestacions culturals, incloent-hi algunes que gaudeixen d’un consens notable.
Tant la Generalitat de Catalunya —pilotada per ERC— com el Govern d’Espanya —en mans del PSOE i Sumar— han anunciat la commemoració de l’Any Estellés en record del poeta nascut ara fa cent anys. Fins i tot la Diputació de València, cogovernada pel PP i Ens Uneix, una formació de la Vall d’Albaida, celebrarà aquesta efemèride. El popular Paco Teruel, alcalde de Benimodo (Ribera Alta) i responsable de Cultura a la corporació provincial, ha subratllat la importància d’un “reconeixement merescut” a qui, “sens dubte”, és considerat “un dels grans poetes europeus”.
En canvi, la màxima institució de tots els valencians s’ha deixat estar de festes. Segons Barrera, a causa de la “instrumentalització” d’Estellés que en fa l’“extrema esquerra” en favor del “projecte polític dels Països Catalans”. El grup popular de les Corts, per mirar de vestir el sant, va al·legar que la declaració de l’Any Estellés hauria comportat la “discriminació” de Cándido Ortí Fabregat, “el pintor de les flors”, i del també pintor Antonio Muñoz Degrain, les dues persones del món cultural que devien eixir a la Wikipedia quan van escriure al teclat alguna cosa així com “valencianos nacidos en 1924”.
La irrellevància política de Barrera és alarmant, però encara resulta més escandalós que gestione el departament cultural de la Generalitat. Mazón s’ho passa d’allò més bé, fa l’efecte que viu en una capea permanent. Els seus perfils de les xarxes socials en són la demostració fefaent.
Mazón ha delegat aquesta responsabilitat en una persona que refusa qualsevol producte elaborat en llengua no castellana. Una aversió que retrata al personatge i que, si de cas, es podria arribar a entendre en llocs com La Rioja o Múrcia, però que és del tot contracultural en un territori bilingüe com el valencià.
El menyspreu amb què Barrera va enumerar en seu parlamentària la reducció a zero euros de les ajudes que la Generalitat atorgava a les fundacions i càtedres que treballen per difondre el llegat de Joan Fuster, Carles Salvador o el mateix Estellés va contrastar, i de quina manera, amb l’orgull amb què va comunicar la concessió d’una subvenció de 300.000 euros a la Fundación del Toro de Lidia, radicada a Madrid, per a l’organització d’actes taurins al País Valencià.
Una involució d’aquesta mena hauria somogut les plaques tectòniques de qualsevol societat mínimament avançada. Però, en efecte, parlem del País Valencià, on el PP ja va vetar per activa i per passiva, avant la lettre, els grups de música que cantaven en la llengua pròpia, on TV3 i Catalunya Ràdio van quedar-se sense senyal per la voluntat decidida de Francisco Camps i on el sector audiovisual i l’escena teatral navegaven a la deriva per culpa d’uns governants que els percebien com uns enemics en potència als quals calia mantenir a ratlla.
Dimecres de la setmana passada, Barrera va rebutjar per enèsima vegada l’adhesió de la Generalitat a l’Any Estellés, mentre anunciava l’organització d’alguna “activitat” relacionada amb el poeta al llarg de 2024. “Ojo al toro”, que diu la peça musical del colombià Cantalicio Rojas.
Mitja hora després i a mig quilòmetre de distància, al vestíbul de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, el ministre espanyol de Cultura, Ernest Urtasun, compareixia davant Carmina Andrés, la filla de l’escriptor i periodista, per a confirmar l’adhesió del Govern estatal als actes en record del poeta del poble. “Era una obligació prendre-hi part”, deia ell.
Qui li havia de dir a Estellés que, en el seu centenari, patiria l’oprobi de les autoritats valencianes i que Espanya hi acudiria al rescat. Qui li havia de dir que la veu del seu poble seria assumida per la mateixa Espanya que va recloure l’ús de les llengües no castellanes a la privacitat de les llars.
Mazón s’ho mira amb distància, com si la cosa no anara amb ell. Ha pres la determinació de governar tota la legislatura amb Vox, desoint l’oferta d’acords puntuals que els socialistes van llançar-li ara fa dues setmanes a les Corts. Barrera no li incomoda prou i només ha de mirar cap a l’Ajuntament de València per comprovar que la convivència de María José Català amb Juanma Badenas sí que és un suplici. A més, Mazón, com a president de la Diputació d’Alacant, ja va homenatjar ara fa un any, en el 50è aniversari de la seua alternativa, el torero José María Manzanares, de qui va dir que era, conjuntament amb Azorín, “el alicantino más importante del siglo XX”.
Amb tot, la presentació per part de PPCV i Vox, dijous passat, de quatre modificacions de llei molt importants —la de plurilingüisme a l’ensenyament, la que regula l’agència antifrau, la de transparència i la de radiotelevisió valenciana— i d’una llei de nova planta molt simbòlica per a Vox —s’anomenarà “de concòrdia” i substituirà la de memòria democràtica— significa un gir considerable. Ja ho diu el poema reformulat d’Estellés: “Assumiràs la veu d’un torero”.
Assumiràs la veu d'un torero
8
1
23.03.2024
Assumiràs la veu d’un torero, i serà la veu del teu torero, i seràs, per a sempre, torero, i patiràs, i esperaràs, i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una polseguera...
N’hi ha prou a retocar lleugerament el famós poema de Vicent Andrés Estellés per tal de descriure la submissió del PP valencià a les dèries de Vicente Barrera. La imatge conjunta del president de la Generalitat i el seu vicepresident primer i conseller de Cultura en un dels burladeros de la plaça de bous de València durant la passada fira de Falles —acompanyats del titular de Sanitat, Marciano Gómez— denota el valor totèmic que Mazón i Barrera atorguen a la tauromàquia sobre la resta de manifestacions culturals, incloent-hi algunes que gaudeixen d’un consens notable.
Tant la Generalitat de Catalunya —pilotada per ERC— com el Govern d’Espanya —en mans del PSOE i Sumar— han anunciat la commemoració de l’Any Estellés en record del poeta nascut ara fa cent anys. Fins i tot la Diputació de València, cogovernada pel PP i Ens Uneix, una formació de la Vall d’Albaida, celebrarà aquesta efemèride. El popular Paco Teruel, alcalde de Benimodo (Ribera Alta) i responsable de Cultura a la corporació provincial, ha subratllat la importància d’un “reconeixement merescut” a qui, “sens dubte”, és considerat “un dels grans poetes europeus”.
En canvi, la màxima institució de tots els valencians s’ha deixat estar de festes. Segons........
© El Temps
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
