Hi ha imatges que valen més que mil paraules i fotos que semblen calcades com dues gotes dʼaigua. El pas de José Luis Ábalos al grup mixt del Congrés, per exemple, remet inevitablement a la imatge de Rita Barberà mudant-se a lʼúltima filera del Senat. Ni ell ni ella, que van tenir-se enfront a lʼhemicicle de lʼAjuntament de València entre 1999 i 2009, mai no haurien imaginat que les seues carreres polítiques tindrien un punt final tan dramàtic i anirien acompanyades dʼun soroll mediàtic tan considerable.
“He fet cas als que encara mʼestimen”, es justificava aquest dimarts, davant la premsa, el ja exdiputat del PSOE. Els qui encara lʼestimen són la família i els fidels que no lʼabandonarien encara que sʼimmolara. Un comportament anàleg al de lʼexalcaldessa del PP, a qui els familiars més propers van animar perquè emigrara al grup mixt malgrat ser del tot conscients que aquella decisió prolongava lʼangoixa.
“No puc acabar la meua trajectòria política com un corrupte perquè soc innocent”, ha afirmat Ábalos, “la meua marxa sʼinterpretaria com un signe de culpabilitat”. Barberà també va comunicar que conservaria lʼacta de senadora fora del PP “perquè, en cas contrari, podria entendreʼs com una assumpció de culpabilitat”. “Aquesta decisió tan dolorosa em permetrà defensar-me amb llibertat plena, sense estar sotmesa a cap disciplina”, va enunciar Barberà en 2016. “Estic decidit a defensar el meu honor personal i com a diputat fins les últimes conseqüències”, ha al·legat Ábalos vuit anys més tard, per qui deixar de militar al PSOE significa un colp duríssim.
Lʼexministre de Foment ha dit que sap molt bé què significa ser un “apestat polític”. A la seua vida nʼha vist a cabassos. La mateixa Barberà fou tractada com una apestada pels companys de partit que ara tracten de rescabalar la seua figura amb títols honorífics, contractacions de familiars i bateigs de ponts amb el seu nom. Ábalos no aspira a tant, però ho tindrà difícil per retornar al partit de la seua vida. No sols perquè la portaveu de la formació, Esther Peña, li mostrara aquest dilluns la porta dʼeixida amb un eloqüent “al PSOE no caben els corruptes”, ni perquè el propi interessat haja admès que hauria dimitit com a ministre si el cas Koldo haguera emergit en aquell període, ni tampoc perquè Pedro Sánchez no li perdonarà el pas al grup mixt —a major glòria de lʼoposició— enmig dʼuna conjuntura tan adversa per al Govern que presideix.
El que segurament barrarà el pas per sempre més el seu retorn al PSOE és la inacció que va demostrsr davant les reiterades alertes rebudes sobre lʼactuació del sinistre Koldo, el seu assistent personal, fruit de les quals va acabar perdent la cartera ministerial i la secretaria dʼorganització socialista. La investigació pel presumpte cobrament de comissions durant lʼadquisició de mascaretes en el moment més crític de la pandèmia supera de llarg el presumpte delicte electoral per què eren investigats Barberà i els seus regidors.
El silenci monacal de Santos Cerdán des que la UCO va detenir Koldo —navarrès com ell— convida a especular sobre els pròxims capítols dʼaquesta història. Lʼactual responsable dʼorganització no ha badat boca quan un càrrec com el seu havia cobrava més sentit. Una desaparició intrigant al llindar de la primavera, quan arriba lʼhora de retirar les mantes.
“Si no ets capaç dʼajudar el company, com a mínim no ajudes lʼadversari”, li recriminava fa pocs dies Ábalos a Emiliano García-Page. La cultura de partit que li exigia al president manxec, la que corria per les seues venes des de feia 40 anys, queda ara en suspens. Tant Cerdán com Pedro Sánchez, a qui tant va ajudar en el seu retorn a la secretaria general i en el seu accés a la presidència del Govern, han deixat de ser companys de partit.
La seua actuació des del grup mixt generarà una expectació enorme. No tant per la seua posició en les votacions clau, ja que no representarà un obstacle per a lʼexecutiu de PSOE i Sumar, però sí pel que puga dir als passadissos o a la sala de premsa. I, és clar, per lʼaforament que li proporciona lʼescó.
Com a mínim, Ábalos sʼhi trobarà molt més còmode amb la podemita Ione Belarra —també exministra del Govern dʼEspanya— i amb Néstor Rego —lʼúnic parlamentari del BNG, amb qui també ha negociat— que no Rita Barberà asseguda al costat dels senadors dʼEH Bildu, Compromís i lʼantiga CiU. Fins i tot no és descartable que Ábalos els dedique un enèrgic “¡que sois compañeros, coño!”.
De Barberà a Ábalos
7
0
27.02.2024
Hi ha imatges que valen més que mil paraules i fotos que semblen calcades com dues gotes dʼaigua. El pas de José Luis Ábalos al grup mixt del Congrés, per exemple, remet inevitablement a la imatge de Rita Barberà mudant-se a lʼúltima filera del Senat. Ni ell ni ella, que van tenir-se enfront a lʼhemicicle de lʼAjuntament de València entre 1999 i 2009, mai no haurien imaginat que les seues carreres polítiques tindrien un punt final tan dramàtic i anirien acompanyades dʼun soroll mediàtic tan considerable.
“He fet cas als que encara mʼestimen”, es justificava aquest dimarts, davant la premsa, el ja exdiputat del PSOE. Els qui encara lʼestimen són la família i els fidels que no lʼabandonarien encara que sʼimmolara. Un comportament anàleg al de lʼexalcaldessa del PP, a qui els familiars més propers van animar perquè emigrara al grup mixt malgrat ser del tot conscients que aquella decisió prolongava lʼangoixa.
“No puc acabar la meua trajectòria política com un corrupte perquè soc innocent”, ha afirmat Ábalos, “la meua marxa sʼinterpretaria com un signe de culpabilitat”. Barberà també va comunicar que........
© El Temps
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
