No són els protagonistes de Brockeback Mountain, però quan Carlos Mazón i Vicente Barrera coincideixen a les Corts valencianes, les mirades i els gestos de complicitat circulen a la velocitat de la llum. No, tampoc no són Ximo Puig i Mónica Oltra, que en 2015 i 2016 —temps era temps— entrellaçaven les seues mans per baix dels escons i es dedicaven somriures de complicitat, però el ben cert és que Mazón i Barrera han fet lliga. El torero és Mazón i Barrera oficia com a picador. Semblen fets lʼun per lʼaltre. Fins i tot és possible que, en la intimitat del Palau, el vicepresident li diga “maestro” al president.
Tampoc no passen desapercebuts, a ulls de qualsevol observador, els aplaudiments que Mazón ofrena als diputats de Vox en els plens. No tots els diputats del PP fan com ell. Segurament no comparteix el to ni el fons de les seues intervencions, però el cap del Consell actua amb lleialtat. La mateixa que agraeix a Vox en els seus discursos.
Algú sʼimagina com seria la convivència si en lloc de Barrera, Elisa Núñez i José Luis Aguirre, els consellers de Vox hagueren estat Carlos Flores Juberías, José María Llanos i Llanos Massó? Sí, ja sabem que la moqueta amansa les feres, però Juberías, Llanos i Massó són tres morlacos. Res a veure amb els consellers amb què conviu Mazón, més propis dʼuna novillada de les que Barrera vol organitzar de cap a cap del País Valencià. Potser per això el president està tan content amb el seu vicepresident i conseller de Cultura.... “Podia haver sigut molt pitjor”, pensarà ell.
Sis mesos després de les eleccions i quatre mesos i mig de lʼacord de govern, podem deduir que els focs dʼartifici de lʼextrema dreta van concentrar-se en la fase negociadora: la substitució de Flores Juberías, condemnat per maltractament psicològic a la seua exdona, pel torero retirat Barrera; les declaracions de Llanos negant la violència masclista; el seu somriure i el de lʼara conseller Aguirre en els tres minuts en record de la dona víctima de violència masclista a Antella; la presidenta de Les Corts guardant silenci al marge de la pancarta oficial de la institució...
Després ha explotat algun masclet ocasional —lʼús dʼuna normativa lingüística aliena a lʼoficial, la destitució fulminant del gerent del Consorci de Museus, José Luis Pérez Pont...— però encara no hem vist cap mascletada. Les mascletades són a la plaça de lʼAjuntament de València, on es troba, més content que un gínjol, lʼinefable Juan Manuel Badenas.
Qualsevol diria que el procediment dʼassimilació que Mazón està seguint amb Vox és anàleg al dʼEduardo Zaplana amb lʼefervescent Unió Valenciana dels 90. Algú sʼestranyaria, si no, de veure Núñez o Aguirre incorporats a les llistes del PPCV de 2027? Probablement, no.
Caldrà comprovar, per tant, quina evolució experimenta Vox. Si opta per mantenir el perfil mig institucional mig rebel actual —plasmat, aquests dies, en les manifestacions de destacats càrrecs públics a la porta de la seu del PSPV-PSOE— o si prova de marcar distàncies amb el PPCV amb la missió de no resultar-ne engolit.
I caldrà veure, si arribara el cas, quina posició adoptaria Mazón. Amb la legislatura encarrilada, dos o tres pressupostos a les esquenes i les enquestes a favor, podria veureʼs temptat de moderar la seua imatge i governar en solitari. Allunyar-se del soroll i autoproclamar-se president de la gran majoria de valencians. Els que no habiten als dos extrems del tauler polític. I, en un colp dʼefecte dels que li tant li agraden, buscar la complicitat del PSPV per tal dʼaprovar mesures en benefici de la ciutadania.
La jugada deixaria els socialistes en una posició ben compromesa. Després dʼhaver concentrat tots els seus esforços a denunciar els pactes del PP amb la ultradreta, no ho tindrien tan fàcil a lʼhora de desmarcar-se de lʼoferta dʼacords plantejada per Mazón. La que ara han desestimat, diuen, per la presència de Vox en lʼequació.
Abans de pactar amb Vox, els populars ja van reunir-se amb els socialistes reclamant-los lʼabstenció en la investidura i la possibilitat de governar en solitari. Mazón i els seus dos escuders, Miguel Barrachina i Juanfran Pérez Llorca, van acudir a la cita en qüestió amb un llistat de 35 punts en què els programes del PPCV i del PSPV eren coincidents. Com era dʼesperar, la delegació socialista va respondre taxativament, amb una negativa tan gran com el castell de Santa Bàrbara.
No obstant, la legislatura és llarga i res no és descartable. Les cares amables dʼavui poden ser-ho dʼodi demà, i els acords impossibles dʼara poden semblar més factibles demà passat. Si Mazón considera que el seu pacte amb Vox li provoca maldecaps i malmet la seua fesomia de governant centrat, qui sap si no es decidirà a esgotar la legislatura en solitari i oferint acords de mínims a la bancada de davant. Això sí que seria una corrida de les bones i no una simple novillada.
I si Mazón trencara amb Vox?
4
25
03.12.2023
No són els protagonistes de Brockeback Mountain, però quan Carlos Mazón i Vicente Barrera coincideixen a les Corts valencianes, les mirades i els gestos de complicitat circulen a la velocitat de la llum. No, tampoc no són Ximo Puig i Mónica Oltra, que en 2015 i 2016 —temps era temps— entrellaçaven les seues mans per baix dels escons i es dedicaven somriures de complicitat, però el ben cert és que Mazón i Barrera han fet lliga. El torero és Mazón i Barrera oficia com a picador. Semblen fets lʼun per lʼaltre. Fins i tot és possible que, en la intimitat del Palau, el vicepresident li diga “maestro” al president.
Tampoc no passen desapercebuts, a ulls de qualsevol observador, els aplaudiments que Mazón ofrena als diputats de Vox en els plens. No tots els diputats del PP fan com ell. Segurament no comparteix el to ni el fons de les seues intervencions, però el cap del Consell actua amb lleialtat. La mateixa que agraeix a Vox en els seus discursos.
Algú sʼimagina com seria la convivència si en lloc de Barrera, Elisa Núñez i José Luis Aguirre, els consellers de Vox hagueren estat Carlos Flores Juberías, José María Llanos i Llanos Massó? Sí, ja sabem que la moqueta amansa les........
© El Temps
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
