La pregunta era ben concreta: “BNG o Sumar? Què votaria vostè a les eleccions gallegues del 18 de febrer?”. En canvi, la resposta dʼÀgueda Micó, diputada de Compromís al Congrés, va ser tan llarga i plena de revolts com el trajecte que separa lʼOlleria, el seu poble de la Vall dʼAlbaida, de Sarria, la població de Lugo on va nàixer Ana Pontón. La conclusió era que tant fa votar BNG o Sumar. Com si, arribat el moment, algú afirmara que tant fa votar Compromís o Sumar al País Valencià.
Lʼescena va tenir lloc dimarts passat a Les Notícies del Matí, el programa dʼÀ Punt, i denota prou bé la conjuntura en què viu immersa la coalició valencianista. A les procedències tan variades dels seus integrants, que han conformat un Compromís mestís, se li suma la incertesa provocada pel buit de poder que ha deixat la dimissió de Mónica Oltra, ara fa un any mig, i la pèrdua de la Generalitat i lʼAjuntament de València, lʼany passat.
No és un fenomen nou. La diversitat de criteris —de preferències— és inherent a Compromís. També vam poder-ho comprovar a EL TEMPS amb motiu de les eleccions catalanes de 2021. Hi havia càrrecs que es negaven a confessar què votarien a Catalunya, dʼaltres optaven per Esquerra, nʼhi havia que es decantaven per En Comú Podem i alguns, fins i tot, per la CUP.
Compromís és així, Compromís és això. Ara bé, resulta innegable que la seua política dʼaliances estatal està difuminant, cada vegada més, el component nacionalista de la coalició. Si has comparegut amb Sumar a les eleccions al Congrés, hi comparteixes grup a Madrid i la seua portaveu parlamentària —Marta Lois— ha estat designada candidata de Sumar a la Xunta, no pots admetre que introduiries la papereta dʼuna altra formació al sobre. El cos et demana decantar-te per Pontón, que podria esdevenir la primera presidenta gallega i la primera persona nacionalista al capdavant de la Xunta, però no pots exterioritzar aquest entusiasme.
Aquesta és la paradoxa de lʼextint Bloc Nacionalista Valencià, reformulat en 2021 com a Més i força hegemònica de Compromís. El Bloc va rebatejar-se BNV —després dʼhaver sigut la Unitat del Poble Valencià— inspirant-se en els companys gallecs que als comicis de 1997 i 2001, de la mà de Xosé Manuel Beiras, ja havien sorpassat el PSdeG. Però avui, dues dècades més tard, conviuen en una plataforma multipartita estatal de la qual, curiosament, el BNG no ha volgut formar-ne part.
Al BNG no li ha importat tenir un únic diputat al Congrés. El que ja tenien en 2019. Amb Sumar nʼhaurien aconseguit dos o tres, però el Bloque va preferir preservar-ne lʼautenticitat. La mateixa que el 18 de febrer li proporcionarà uns bons resultats per la seua condició de llista nítidament gallega i la que li permet de negociar amb el Govern espanyol de tu a tu. Fa lʼefecte que Néstor Rego, el diputat del BNG, és més valuós que els dos de Compromís.
Després de la desfeta electoral del 28 de maig, Compromís no volia —no podia— arriscar-se a perdre la seua representació al Congrés el 23 de juliol. Hauria sigut dramàtic. A més, lʼestratègia seguida anteriorment —amb Més País, sobretot— conduïa de manera inevitable a lʼentrada en Sumar.
A Compromís, però, no li convé mirar el passat, sinó fixar-se i molt en el futur. Ha de dedicar 2024 a renovar a fons la seua estructura i acabar lʼany amb un lideratge clar. La desintegració progressiva dʼIniciativa del Poble Valencià amb la pèrdua dʼalguns destacats membres i el congrés de Més, programat per a lʼoctubre, són dos elements a tenir molt en compte. La pretensió de convertir Compromís en una federació, cosa que en principi havia de materialitzar-se enguany, pot haver quedat sobrepassada per les circumstàncies.
Així doncs, més enllà de definir les estratègies més immediates —relació interna, línia política o aliances externes—, Compromís hauria de ser capaç dʼacabar 2024 amb un lideratge clar, que difícilment ha de passar per Joan Baldoví. Ben pocs el veuen —ell sʼhi veu?— candidat en 2027? La ciutadania ha de visualitzar, amb nitidesa, quina de les cares de la coalició —o del partit únic, si es conforma així— nʼés la representant màxima i la previsible cap de cartell quan Carlos Mazón cride els valencians a les urnes.
Amb un govern reaccionari de PP i Vox a la Generalitat i un PSPV desorientat, amb un grup parlamentari afeblit, Compromís ha dʼesforçar-se per recuperar-ne lʼesperit primigeni, aquella espurna inicial: la frescor que hi aportava Oltra, el savoir faire dʼEnric Morera, els valors emergents que encarnaven Mireia Mollà o Fran Ferri... De perfils homologables, en tenen, i sense la necessitat dʼeixir de lʼedifici de Les Corts.
Una Pontón per a Compromís
8
1
28.01.2024
La pregunta era ben concreta: “BNG o Sumar? Què votaria vostè a les eleccions gallegues del 18 de febrer?”. En canvi, la resposta dʼÀgueda Micó, diputada de Compromís al Congrés, va ser tan llarga i plena de revolts com el trajecte que separa lʼOlleria, el seu poble de la Vall dʼAlbaida, de Sarria, la població de Lugo on va nàixer Ana Pontón. La conclusió era que tant fa votar BNG o Sumar. Com si, arribat el moment, algú afirmara que tant fa votar Compromís o Sumar al País Valencià.
Lʼescena va tenir lloc dimarts passat a Les Notícies del Matí, el programa dʼÀ Punt, i denota prou bé la conjuntura en què viu immersa la coalició valencianista. A les procedències tan variades dels seus integrants, que han conformat un Compromís mestís, se li suma la incertesa provocada pel buit de poder que ha deixat la dimissió de Mónica Oltra, ara fa un any mig, i la pèrdua de la Generalitat i lʼAjuntament de València, lʼany passat.
No és un fenomen nou. La diversitat de criteris —de preferències— és inherent a Compromís. També vam poder-ho comprovar a EL TEMPS amb motiu de les eleccions catalanes de 2021. Hi havia càrrecs que es negaven a........
© El Temps
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
