Fou el desaparegut Josep Sorribes, del bracet de Néstor Novell, qui va escriure que a la Marina Alta es juxtaposaven "urbanització rere urbanització, fins als llocs més inversemblants, la majoria d'un mal gust insultant i d'una densitat que ofega". Allà on abans hi havia muntanyes i turons, ara hi ha un contínuum de xalets, adossats i unifamiliars, en la què, probablement, ha estat una de les transformacions territorials més bestials que s'han donat en l'últim mig segle a la costa mediterrània.
Qualsevol sociòleg amb pretensions de geògraf que aspire a entendre la transformació del País Valencià faria bé en agafar el cotxe i circular per Cumbres del Sol, la urbanització que, probablement, més bé condensa l'evolució del litoral valencià. D'aquesta monstruositat paisatgística i territorial en fou promotora VAPF, una companyia d'origen familiar que ha esdevingut ama i senyora dels designis urbanístics d'aquesta part del país.
L'última mossegada la vol fer VAPF a Llíber, un municipi a 18 quilòmetres de la platja, situat a la Vall de Pop. Allà, a sobre d'una muntanya amb vista als fèrtils camps de vinya, una de les seues empreses -Garvisa SLU- aspira a alçar 500 xalets nous de trinca, sobre una superfície que més que triplica l'actual dimensió del nucli urbà. Aquest diumenge, la Plataforma Salvem la Vall es mobilitzarà per protestar contra l'enèsima barbàrie urbanística en la Marina Alta.
No és, en tot cas, l'únic indret del País Valencià on l'ànsia urbanitzadora s'ha tornat a desfermar. A Cullera, els tribunals han donat la raó a uns propietaris que aspiren a construir edificis de fins a quatre altures en una zona que l'Ajuntament havia qualificat de no urbanitzable. Més al nord, a Moncofa, l'Ajuntament està redactant el projecte per urbanitzar el PAI Belcaire Sud, el qual preveu la construcció de 1.300 habitatges. La larva urbanitzadora fa eclosió.
Tot plegat evidencia com la transformació del model econòmic valencià avança inexorablement. El temps, probablement, ens donarà la perspectiva necessària per capir un canvi que, per la seua magnitud, recorda a aquell que va tenir lloc en el tercer quart del segle passat. Als anys cinquanta, més del 50% de la població activa valenciana es dedicava a l'agricultura i la ramaderia, per un minso 16,8% que s'ocupava en tasques del sector primari l'any 1975. Foren, les dècades dels seixanta i dels setanta, un període d'una ràpida modernització econòmica, la qual va permetre consolidar l'activitat industrial i un incipient sector serveis.
La globalització, tanmateix, ha posat contra les cordes moltes de les activitats industrials tradicionals que es desenvolupaven a casa nostra, i especialment aquelles vinculades a la manufactura. En un mercat globalitzat amb baixos costos de transport són molts els incentius per deslocalitzar part de la producció.
Així les coses, la valenciana fa dècades que es consolida com una economia terciaritzada, molt vinculada a l'activitat purament turística i de turisme residencial, amb les conseqüències que això té en termes de mercat laboral i salaris. No és casual que en alguns indrets, com ara la Marina Alta, hagen proliferat les pintades contra els turistes. No és turismofòbia, sinó pura supervivència d'una població que veu com aquest model de desenvolupament urbanístic -al servei d'un model econòmic assentat sobre el turisme- els expulsa del lloc on van nàixer i aspiren a viure.
En una economia globalitzada i on els nivells de mobilitat humana s'han disparat, es fa difícil anar a contracorrent de les inèrcies. Certament, tampoc no tindria sentit desaprofitar els atributs positius que té el nostre territori (ja saben, allò del clima, la platja i tal), però no sembla molt intel·ligent alimentar conscientment des de l'àmbit públic aquest model d'extractivisme urbanístic i empobriment salarial, en un context a més, de recursos naturals finits. És per això que ha de servir la política: per promoure una gestió pública que mire pel bé comú. A no ser, clar, que el pla passe per convertir-nos en la Florida d'Europa.
De Llíber a Florida
7
1
14.02.2024
Fou el desaparegut Josep Sorribes, del bracet de Néstor Novell, qui va escriure que a la Marina Alta es juxtaposaven "urbanització rere urbanització, fins als llocs més inversemblants, la majoria d'un mal gust insultant i d'una densitat que ofega". Allà on abans hi havia muntanyes i turons, ara hi ha un contínuum de xalets, adossats i unifamiliars, en la què, probablement, ha estat una de les transformacions territorials més bestials que s'han donat en l'últim mig segle a la costa mediterrània.
Qualsevol sociòleg amb pretensions de geògraf que aspire a entendre la transformació del País Valencià faria bé en agafar el cotxe i circular per Cumbres del Sol, la urbanització que, probablement, més bé condensa l'evolució del litoral valencià. D'aquesta monstruositat paisatgística i territorial en fou promotora VAPF, una companyia d'origen familiar que ha esdevingut ama i senyora dels designis urbanístics d'aquesta part del país.
L'última mossegada la vol fer VAPF a Llíber, un municipi........
© El Temps
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Nikkei Editorial
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
