Aquest dimarts, els tractors dels pagesos de l’Alt Empordà tornaran a bloquejar carreteres. Això complicarà la mobilitat de gent que no té cap culpa? Sí. Cal que hi tornin després d’haver bloquejat l’AP-7 i l’N-II durant més de 30 dies fa ben poc? Sí, rotundament, sí. I, de manera especial, a l’Alt Empordà, a tocar de la frontera francesa, per intentar, encara que sigui complicat, que les seves reivindicacions s’escoltin Pirineus enllà. Perquè, siguem sincers, la Generalitat pot prometre canvis en les restriccions per la sequera i el govern de l’estat totes les reunions que es vulgui, però el futur del camp empordanès i català es decideix a la mateixa taula que el francès, l’alemany o el polonès. El camp de joc és a Brussel·les i la pilota és la PAC (Política Agrària Comuna). «El to de les mobilitzacions continuarà pujant, perquè entenem que han de tenir més repercussió, perquè Europa es giri cap a nosaltres», deia el pagès de Ventalló i coordinador sindical Narcís Poch, en una entrevista aquest cap de setmana. Europa, Europa i més Europa per aconseguir evitar que d’aquí 15/ 20 o 30 anys les zones rurals estiguin gairebé deshabitades, més enllà dels usos turístics o de cap de setmana, i tots els productes frescos que omplin les lleixes dels supermercats de les ciutats arribin de milers de quilòmetres de distància.

La mobilització i la pressió a les institucions és una cadena. Si els pagesos tallen carreteres, autopistes i fronteres es genera una repercussió, i unes molèsties, que incomoden altres ciutadans i pressionen els governs de la Generalitat i de l’estat. Dos actors, sobretot el segon, que sí que tenen els instruments i la força perquè les demandes dels pagesos arribin fins als despatxos de Brussel·les. Allà on també s’escolten les demandes dels pagesos alemanys o francesos i on es poden fer els canvis per desviar-nos del camí que ens porta cap al final de la pagesia europea.

VÍDEO | Així s'estan vivint les protestes dels pagesos a Pontós