L’equip de govern a l’Ajuntament ha anunciat una reforma integral del Parc Municipal que sembla una necessitat evident. Tanmateix, trobe que la reforma d’un espai tan emblemàtic del nostre palmerar i tan estimat per la ciutadania, mereix una reflexió en profunditat sobre el sentit que caldria donar a esta reforma. Una reflexió que hauria d’abastar des del mateix origen del jardí, fins a l’anàlisi de si el parc compleix en l’actualitat amb les necessitats i les expectatives de la ciutadania i la ciutat. Igualment, s’hauria de valorar el paper que pot jugar aquest espai en la recuperació del palmerar i en la potenciació de la imatge de la ciutat.
El Parc Municipal es va crear fa gairebé 80 anys a partir de la transformació en jardí de l’Hort del Colomer, l’Hort de la Mare de Déu, l’Hort de Baix i una part de l’Hort del Real. El jardí es va dissenyar seguint l’ideal romàntic, amb predomini de línies corbes i criteris estètics, com la monumentalitat, la bellesa, el pintoresquisme o el misteri de la palmera i el palmerar. Uns criteris que ja havien estat presents també en la presa de consciència col·lectiva de la ciutadania sobre els valors del palmerar com a patrimoni, a partir dels primers moviments en defensa d’aquest, tot just fa cent anys. Aquesta interpretació romàntica del palmerar va donar lloc a la idea del «bosc de palmeres», que va presidir les mesures legislatives i la presa de decisions sobre el palmerar al llarg del segle XX.
El estanque de los patos, en el Parque Municipal de Elche Antonio Amorós
La idea del «bosc de palmeres» centra la concepció del palmerar en el monument majestuós i exòtic que realment són tant la palmera com el conjunt de palmeres. Però eixa concepció amaga el que és realment el palmerar; perquè aquest no és un bosc de palmeres silvestres nascudes espontàniament i distribuïdes de manera aleatòria pel territori. El palmerar està format per horts, que són elements culturals creats amb una finalitat productiva, amb una estructura rígida -les alineacions de palmeres i les infraestructures de rec- que estan molt estretament lligats a un sistema de regadiu i a unes tècniques de conreu i manteniment, transmeses de generació en generació, portades d’Àfrica a Europa i transferides de la cultura andalusí a la cristiana. Són precisament aquests valors funcionals i culturals -i no els estètics- els que han merescut el reconeixement de la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat.
Acequia del Parque Municipal de Elche Axel Álvarez
En el seu dia, el Parc Municipal es va crear deixant de banda els valors ara reconeguts com a Patrimoni Mundial; de manera que hui dia estos valors que prestigien el nostre palmerar arreu del món, han desaparegut del parc més emblemàtic de la ciutat. Com han desaparegut també de molts altres espais públics i privats -jardins, dotacions educatives, sanitàries, esportives, hostaleres, zones residencials i industrials, etc.- creats igualment a expenses dels horts i seguint aquest mateix model. La sensibilitat i l’encertada intuïció de l’ideal romàntic, varen permetre la protecció dels primers espais naturals arreu del món. Però en els darrers dos-cents anys, la ciència ens ha donat arguments que ens obliguen a anar molt més enllà d’aquest ideal i corregir errors del passat. Ara, amb aquesta reforma, tenim ocasió de començar a esmenar i a revertir errors comesos en la gestió del palmerar els darrers cent anys.
Sense renunciar a ser el jardí que necessita la ciutat, el Parc Municipal podria recuperar alguns elements que recorden inequívocament els seus orígens i evolució. Entre aquests podrien estar les alineacions de palmeres, l’organització paral·lelepipèdica, el regadiu a manta tradicional adaptat a la condició de jardí, la separació de les zones per a vehicles i vianants de les zones de cultiu de les palmeres, que haurien de disposar de sòl agrícola que permeta la circulació de l’aigua i els gasos i el creixement de la microbiota edàfica, la incorporació de cultius associats i alguns elements culturals que arrepleguen la història i la tradició del palmerar, la toponímia dels horts i les sèquies, la incorporació de vegetació autòctona i limitació de l’aliena, etc.
El Moli Real y el Parque Municipal de Elche Áxel Álvarez
Hauríem de ser capaços de crear un jardí amb la singularitat i l’autenticitat dels nostres horts de palmeres, que ajudara a potenciar la imatge de la ciutat i a dinamitzar l’activitat econòmica. Els jardins actuals -públics i privats- són aliens a la tradició històrica i cultural de la ciutat; i difícilment poden jugar aquest paper que en altres ciutats juguen jardins autèntics i genuïns. Pensem en el Generalife, per exemple. En el nostre cas, l’autenticitat i la singularitat està en la cultura dels horts de palmeres; i és això el que hem de recuperar i fer visible, en lloc d’amagar-ho. Pensem que un espai agrícola amb els valors culturals i històrics dels nostres horts, reconegut com a Patrimoni de la Humanitat, no el tenen moltes ciutats arreu del món. Eixa és la carta que hauríem de saber jugar per a fer que el Parc Municipal, a més de ser el jardí que necessitem, fera d’estendard amb el que mostrar als il·licitans i les il·licitanes -i als visitants- els valors del nostre palmerar. Això representaria un canvi de paradigma que hauria de servir per impulsar també la recuperació de molts altres espais degradats i de tot el palmerar.
Poda de palmeras en el Parque Municipal de Elche Antonio Amorós
Per a fer això caldria obrir un debat d’experts i probablement convocar un concurs d’idees per garantir el rigor i la idoneïtat de les solucions adoptades. Entenc que això va molt més enllà del propòsit anunciat per l’equip de govern, però entenc també que posats a fer una reforma integral del Parc Municipal, no podem plantejar-nos fer-li un rentat de cara amb les ocurrències d’uns i altres. Crec que hem d’anar molt més enllà i plantejar una remodelació amb trellat i amb la intenció de que perdure en el temps. No se m’ocorre millor manera de celebrar el 25é aniversari de la declaració de la UNESCO que commemorarem el 2025, que plantejar aquest debat.
La reforma del Parc Municipal: una gran oportunitat
7
0
19.11.2023
L’equip de govern a l’Ajuntament ha anunciat una reforma integral del Parc Municipal que sembla una necessitat evident. Tanmateix, trobe que la reforma d’un espai tan emblemàtic del nostre palmerar i tan estimat per la ciutadania, mereix una reflexió en profunditat sobre el sentit que caldria donar a esta reforma. Una reflexió que hauria d’abastar des del mateix origen del jardí, fins a l’anàlisi de si el parc compleix en l’actualitat amb les necessitats i les expectatives de la ciutadania i la ciutat. Igualment, s’hauria de valorar el paper que pot jugar aquest espai en la recuperació del palmerar i en la potenciació de la imatge de la ciutat.
El Parc Municipal es va crear fa gairebé 80 anys a partir de la transformació en jardí de l’Hort del Colomer, l’Hort de la Mare de Déu, l’Hort de Baix i una part de l’Hort del Real. El jardí es va dissenyar seguint l’ideal romàntic, amb predomini de línies corbes i criteris estètics, com la monumentalitat, la bellesa, el pintoresquisme o el misteri de la palmera i el palmerar. Uns criteris que ja havien estat presents també en la presa de consciència col·lectiva de la ciutadania sobre els valors del palmerar com a patrimoni, a partir dels primers moviments en defensa d’aquest, tot just fa cent anys. Aquesta interpretació romàntica del palmerar va donar lloc a la idea del «bosc de palmeres», que va presidir les mesures legislatives i la presa de decisions sobre el palmerar al llarg del segle XX.
El estanque de los patos, en el Parque Municipal de Elche Antonio Amorós........
© Información
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Rami G Khouri
Mort Laitner
Donald Low
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
Michael Kwet
