Si sortim d’aquesta tancada a què ens han conduït els nostres governants pot ser que algun dia tornem a riure a pulmó obert. No es tracta de construir monuments al capdamunt del cementiri, com criden Koma en un dels seus temes referint-se a tots els qui viuen de la suor dels altres, però el que no pot ser és que cada dos per tres hàgim de suportar les pamplines d’aquells personatges que, com a polítics, diuen ser els representants del poble.

Aquesta saga si vetlla per alguna cosa ha de ser pel seu propi poble, encara que crec que ni això, perquè l’únic que li interessa és la seva butxaca a la què no destinen sorra precisament, com canta Manolo García, sinó aquests diners del contribuent que es va esfumant de la forma més sospitosa. No obstant això, hem de suportar amb ràbia continguda aquests greus comportaments que tímidament salten a la llum quan sabem que els qui ostenten el xollo de dedicar-se a no ‘pegar ni clavo’ a sobre pensen a seguir enriquint-se sense sacietat, reclamant més dietes o remuneracions extres.

Per si fossin poques les situacions corruptes, les noves lleis tretes de la màniga dels interessats i la resta de desfasaments, ara ens vénen amb la monserga d’altres eleccions anticipades al no tenir pressupostos. Així segueixen xuclant del pot mentre la gent honrada és cada vegada més pobre amb tanta pujada de preus. “No te necesito, ni lo que cuentas me parece tan bonito”, entona Rosendo i que consti que la culpa de tot no la té Yoko Ono com la cançó.

És el conte de mai acabar, en la llengua que es prefereixi, perquè ‘Veo, veo, mamoneo’ i veig, veig, mamoneig… Oh yeah!

QOSHE - ‘Veo, veo, mamoneo’ i veig, veig, mamoneig… - Andrés Rodríguez García
menu_open
Columnists Actual . Favourites . Archive
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

‘Veo, veo, mamoneo’ i veig, veig, mamoneig…

9 0
16.03.2024

Si sortim d’aquesta tancada a què ens han conduït els nostres governants pot ser que algun dia tornem a riure a pulmó obert. No es tracta de construir monuments al capdamunt del cementiri, com criden Koma en un dels seus temes referint-se a tots els qui viuen de la suor dels altres, però el que no pot ser és que cada dos per tres hàgim de suportar les pamplines d’aquells personatges que, com a polítics,........

© La Mañana


Get it on Google Play