Com passa en moltes qüestions França fa un pas endavant legislant en favor de la seva pagesia. Fa pocs dies el rotatiu gallec La Voz de Galicia va informar que l’Assemblea de França va aprovar una nova llei que en els conflictes veïnals en l’entorn rural eximiria de responsabilitats a la part que tingués una activitat agrícola abans de l’arribada dels nous veïns. És ben trist que s’hagi arribat al sense sentit d’haver de legislar aquestes situacions de sentit comú, però la realitat, com sempre, supera la ficció i la gent denuncia el soroll dels tractors que treballen de matinada, l’olor dels fems, l’aigua d’un regant que salta al camí i altres que formen part del dia a dia rural. No anem bé!

Un tema està molt clar, la nostra societat s’està reurbanitzant i allunyant cada vegada més de la realitat del camp i de la vida rural. De vegades, a casa, comentem en clau de “conya” que això no és gens bo per la salut de les persones i que metges i metgesses acabaran receptant a la gent un cap de setmana rural per ajudar a reequilibrar l’esperit. Al temps!

El passat 19 d’abril en una xerrada Com comunicar la tasca pagesa? que va organitzar el sindicat agrari Unió de Pagesos vaig conèixer la Gemma Ticó, veterinària de formació i comunicadora professional, va ser ella qui em va facilitar l’enllaç a la notícia de La Voz de Galicia. La Gemma, comentava la necessitat del sector primari a l’hora d’explicar més i millor la seva tasca per evitar la criminalització i la desinformació que fan col·lectius des d’una visió “urbanocentrista”. I aquesta és la clau, molta gent no coneix la tasca de la pagesia a l’hort, a les granges o en els camps de pastura i fer-la arribar a la gent de manera pedagògica és una missió necessària perquè la pagesia guanyi el valor social que mereix.

Voldria compartir un aprenentatge que vaig descobrir seguint al Josep Castells (@lo_tractor_rosa), un dels ponents al qual segueixo a la xarxa. Fa temps va compartir un article científic d’una cooperativa francesa en el qual s’explicava detalladament i amb dades que una hectàrea plantada de panís produïa més oxigen que un bosc de les mateixes dimensions. Al cap d’uns mesos estava acompanyant al pare a regar, justament en un camp de panís, i una veïna que no era pagesa em va parar per dir-me amb confiança i de manera molt correcta que el panís era tan alt que li tapava visió des de casa seva. Quina oportunitat, vaig pensar, i li vaig explicar els resultats de l’estudi que havia llegit fent-li saber que l’aire que ella respirava en aquell entorn era molt pur i saludable. Em va confessar que li va agradar saber-ho i vaig marxar amb una bona sensació cap a casa gràcies a l’article que havia compartit el Josep.

Per això hem d’agrair la tasca de persones que, de manera altruista, dediquen el seu temps a fer estimar la nostra pagesia. Gent com el Josep Castells des del perfil @lo_tractor_rosa, la Gemma Arnillas i el Jordi Terés des dels perfils de @plaovi5 i @jordialgerri, el Néstor Serra des del perfil @AvicultorL, la Gemma Ticó des de @gemmaticogil i el Sr. Postu des de @PostureigLleida ajuden a apropar en positiu el sector primari, una tasca necessària que fa justícia a la gent que dia a dia ens porta el menjar a taula. Gràcies, amics i amigues!