Hem començat un nou període electoral. Els partits polítics fan campanya per aconseguir vots. Cada un creu que les seves propostes son les millors pel país. Diuen buscar el govern, el poder, per poder posar en pràctica les seves idees, el seu programa polític. Però per aconseguir els vots no tot s’hi val. Hi ha una ètica en la política que s’ha de seguir. És vital per qualsevol societat, ja que no pot existir un bon treball de servei públic sense una base ètica que procuri el bé comú.

L’objectiu principal ha de ser el bé públic, l’interès general per sobre de l’interès particular d’aconseguir el poder, cosa que també és bona, però sotmesa a la primordial. El fi no justifica els mitjans, ens ensenyà Kant. Amb mitjans dolents el resultat pot ser bo pel qui aconsegueix confondre als altres i aconseguir el poder, però aquest difícilment serà en bé de la ciutadania, sinó en bé personal, que a la llarga tampoc ho és.
No és bo dir mentides enganyant la gent, prometent el que saps segur que és impossible d’aconseguir, però que agrada i així esgarrapar vots. Aprofitar els desigs de la gent per estimular-los i comprometre’s que els hi donarà el que volen si els voten i arriben a governar, encara que sàpiguen que és dolent per la pau social, que crea divisions, que fa més pobres a la majoria i més rics a una minoria, és una mala política, és fer populisme. Apel·lar a la sensibilitat, fer pena, o crear odi als contraris, dividir, posar-se com únics posseïdors de la veritat, enfangar els altres, fent servir “el ventilador”, i altres estratègies, són fer mala política, no són ètiques, encara que gràcies a algunes d’elles s’aconsegueixi guanyar.
El comportament ètic dels polítics ha de seguir varis principis; en citaré alguns: La transparència és molt important. S’han d’explicar els motius pels que es prenen certes decisions i no tenir dobles intencions. La dignitat, considerant a les persones implicades com a fins en si mateixes i no com mers mitjans per aconseguir els fins, els quals han de ser universals, diferenciant el que són els seus interessos personals o partidistes del que son bens per la comunitat. El servei: un bon polític viurà per la política enlloc de viure de la política, veu l’accés al poder com un mitjà de servei. La responsabilitat política implica respondre a la ciutadania les seves sol·licituds, no sols no ser corruptes, sinó també assumir com a propis els comportaments corruptes d’altres càrrecs de confiança i prendre decisions calculant les conseqüències. Les polítiques mediambientals han d’estar basades en valors ètics de sostenibilitat i conservació dels recursos naturals.

Ja Plató va escriure que ètica i política son inseparables pel bé, per governar amb la virtut de la justícia, amb saviesa, fortalesa, valor, moderació, pel fi últim de la felicitat dels ciutadans.

L’ètica i la política són inseparables en la presa de decisions i la governança. Les polítiques ètiques són essencials per construir una societat justa, responsable i sostenible.