Un ordinador va derrotar per primera vegada l’any 1997 al campió del món d’escacs Kaspárov, fet que va ser una preocupant notícia mundial. ¿Els ordinadors ens acabaran dominant? Des d’aleshores estan apareixent contínuament molts invents tecnològics que donen més capacitats als ordinadors i a les màquines, de manera que ja és normal parlar d’Intel·ligència Artificial (IA); és a dir, que actuen semblant a la intel·ligència humana, incloses les capacitats d’aprendre, comprendre, raonar i interactuar; realitzen tasques que no estan a l’abast de les persones, pel que estan cada vegada més presents entre nosaltres.

La recerca biomèdica i l’assistència sanitària ja està utilitzant la IA. Poden analitzar dades amb gran rapidesa, millora la presa de decisions i disminueix l’error humà.

Els diagnòstics per la imatge son molt més acurats, ja que els ordinadors analitzen milers de dades en segons. S’aplica a diferents especialitats. Descobrir nous medicaments serà molt més ràpid. El Departament de Salut ja està treballant per introduir la IA en el sistema sanitari. Ha anunciat que la instal·larà en tots els CAP per tal que transcriguin automàticament la conversa entre el metge i malalt a la història clínica, facilitant tasques burocràtiques pel que permeten al metge dedicar més temps al malalt.

Però no totes les notícies son positives. L’ús de la IA té perills que s’han de tenir en compte i evitar que es torni contra les persones. La confidencialitat i el secret professional son essencials per mantenir la confiança i qualitat de l’assistència. Per tant, la protecció de dades és crucial; se’ns hauria de demanar permís per usar-les.

Els programadors poden introduir dades esbiaixades. A més, les màquines aprenen “soles”. S’anomena machine learning. De manera que per les anomenades xarxes neuronals creen coneixement de manera desconeguda (s’anomena black box). I poden donar resultats erronis o esbiaixats i no ètics. Els avenços científics son un guany però també tenen riscos, pel que s’han de regular i posar sempre sota la democràcia, que està en perill per la manipulació per fake news, a tenir en compte precisament ara que s’han convocat eleccions a Catalunya. Aquesta setmana el Parlament Europeu ha aprovat la primera Llei de la Intel·ligència Artificial, que és històrica. Intenta protegir els drets humans fonamentals, la democràcia, la privacitat, la no manipulació de les persones i la sostenibilitat mediambiental. Prohibeix, entre d’altres, el reconeixement facial –amb excepció de la policia amb autorització judicial–, registrar les emocions, la còpia de l’art, etc.

Però les màquines, per intel·ligents i hàbils que siguin, no substituiran a les persones. Els metges, les infermeres i la resta de professionals de la salut seguiran sent necessaris. No sols per supervisar els errors per una mala interpretació de les dades per la IA, sinó perquè les persones som éssers socials i la interacció humana és essencial pel nostre desenvolupament i felicitat.