Avui és Nadal. ¿Què celebrem? A tot el món d’influència cristiana es commemora el naixement de Jesús. És un motiu d’alegria que s’ha transmès a tota la societat. Aquests dies es viuen amb joia; es reuneixen les famílies, molts s’intercanvien regals i es fan regals als nens. En moltes cases catalanes, ajuntaments, empreses, creients i no creients han posat el Betlem, anomenat també pessebre i naixement segons les demarcacions, ja que és un costum molt arrelada als països catalans. El fet de tenir com a protagonista un nadó entendreix i els nens i nenes vibren aquests dies. Els països nòrdics es van inventar el Papà Noel o Santa Claus o San Nicolau que reparteix regals als nens per Nadal encara que aquest sant era turc, i sí que feia molts regals als nens pobres, però mai va sortir de Turquia. L’arbre de Nadal i el Papà Noel ens ha arribat, com el Halloween, però no desmereixen les nostres tradicions.

Nosaltres seguim celebrant la vinguda dels reis mags a adorar al nen Jesús i és aleshores quan donem la major part dels regals als nens i nenes, que queden astorats amb les cavalcades del dia abans; els esperen amb deler i ens contagien felicitat.

Per Nadal, i a Catalunya també Sant Esteve, al dia següent, que també és festiu al ser un país mil·lenari unit a l’imperi Carolingi, les famílies es reuneixen i comparteixen l’estima. (Per això van declarar festiu el dia següent, el 26, per tal que poguessin viatjar des del nord d’Europa a Catalunya a celebrar-lo). Són uns dies en que surt més a flor de pell la solidaritat amb les persones vulnerables. Hi ha més sensibilitat i s’ajuda més als pobres i marginats.

Que Déu, que creiem és el creador de l’univers –del no res no pot sortir res– es faci home encarnant-se en un nadó, la màxima vulnerabilitat, no sols dignifica a tots per igual, rics i pobres, poderosos o engarjolats, sinó que ens ensenya a no creure’ns superiors per la posició o pels diners, a valorar el que no té preu, l’amistat, la família, la vida. Comprometre’ns compartint el que tenim amb els més necessitats. Enutjar-nos i no acceptar les guerres, que per poder els israelites, sota el comandament de Netanyahu, estiguin matant a milers de nens, persones grans i dones com revenja amb odi als assassinats que han patit per part d’uns terroristes de Hamal, o que russos, sota el poder de Putin, estiguin matant a ucraïnesos. Ajudar als qui pateixen encara que sigui en petita mesura. Això ens ha de fer aprendre a que no podem votar als qui ens ofereixen molts guanys individuals però a costa d’excloure els més vulnerables creant malestar social. Desitjo que aquests dies no siguin sols per viure exteriorment i caure en el capitalisme de comprar per comprar, sinó que serveixin per reflexionar en el veritable sentit del Nadal i actuem en conseqüència. Bon Nadal, amb l’esperança que l’any 2024 sigui millor.