Actualment l’Església surt sovint als mitjans de comunicació. El abusos sexuals a menors, lacra social que ha entrat també en alguns membres de l’Església, escandalitza a creients i no creients, pel que se la jutja amb molta més duresa, encara que el percentatge de casos és molt baix en comparació al total. Això, però, no justifica la manipulació de les xifres que han fet un mal favor inclòs al mateix informe del Defensor de Poble. Com molt bé exigeix el Papa Francesc: no sols s’ha de demanar perdó, sinó restituir al màxim el mal realitzat i posar-se al servei de les víctimes, que han d’estar al centre de tota acció.

En els Evangelis hi trobem que Jesús ja va preveure als seus deixebles de no caure en desviacions i posa sempre a la persona al centre, especialment els pobres, malalts i més vulnerables. Jesús també va prevenir als apòstols de no manipular la fe dels seus seguidors.

Un altre assumpte amb el que l’Església espanyola surt als mitjans és per les declaracions d’alguns bisbes i les convocatòries de manifestacions i pregàries del rosari i Ave Maries, fins i tot de genolls, per demanar que no s’aprovi la llei de l’amnistia. Consideren que no és “catòlica” qualsevol idea que vagi contra la “sagrada unitat d’Espanya”. És una clara intromissió política aprofitant la bona fe de creients. ¿Cóm poden justificar el clar ensenyament de Jesús: Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu?

Els membres de l’Església som tots els qui ens considerem catòlics, no sols la jerarquia. Com humans, tenim les nostres idees, necessitats, desitjos, mancances; no hi ha un col·lectiu “cent per cent perfecte”. Succeeix a vegades que alguns confonguin el que està a nivell purament humà i el que és religiós, caient en greus contradiccions amb el missatge del mateix Jesús. Intentar desprestigiar l’Església en el seu conjunt per les mancances d’alguns dels seus membres és tan irracional com fer-ho amb els advocats, metges, polítics, etc., pel fet que alguns siguin corruptes.

La funció de l’Església és donar a conèixer Jesús i la Bona Notícia d’un Déu Pare-Mare, Amor, que ens estima i ens vol feliços, inclinat vers els pobres, malalts i vulnerables, motiu pel qual va ser condemnat pels poders, torturat i matat clavat en creu. Els seus pobres deixebles el pressentiren viu, ressuscitat, i amb la força de l’Esperit van difondre el missatge fins i tot donant la vida, fins avui dia. Per tant, seguir Jesús no és quedar-se en una fe individual, sinó estar compromès en la millora de la societat, a favor dels més pobres i marginats, contra les injustícies; sortint a la societat, com han fet tants i tants al llarg de 2.000 anys, molts d’ells donant la vida; no en conxorxa amb el poder, com malauradament ha succeït.

Tinc l’esperança que l’Església es reformarà de resultes del Sínode convocat pel Papa Francesc i serà més Evangèlica, i que la societat serà cada vegada millor, superant les ideologies tant conservadores i antisocials que s’escampen pel món actual.