En la societat actual el relativisme ètic està molt difós, de manera que val tot el que em beneficiï, el que em doni avantatges. Si per aconseguir un desig o un objectiu he d’enganyar i men tir, doncs ho faig, i si surt bé i s’ho creuen, aleshores ho considero bo per mi. És seguir el que “el fi justifica els mitjans”.

Però: Té conseqüències aquesta manera d’actuar? Ens podem preguntar: Si m’assabento que un amic o amiga meu m’enganya o m’ha enganyat: li tindré la mateixa confiança la propera vegada que em digui una cosa? Pot funcionar amb pau una societat en la qual no ens puguem fiar uns dels altres?

És trist el mal exemple que donen alguns polítics prometent coses que ja saben que no faran efectives. L’important és aconseguir vots i mantenir la cadira, desprès ja m’inventaré excuses per no complir. El mateix passa en alguns directius enganyant als seus treballadors per aconseguir més beneficis. Es pot mantenir la confiança en els polítics que han canviat el discurs? Considero que s’ha de prometre el que es pot aconseguir. Si les circumstàncies canvien en el temps i s’ha de incomplir una promesa, fins i tot fer el contrari, s’ha de explicar bé per tal no es consideri un engany, que es perdi la confiança en ell i en el seu grup.

Hem pogut comprovar aquesta setmana que s’ha confirmat que eren mentides les declaracions, fins i tot davant el jutge, de l’Operació Catalunya. S’acostuma a sentir: “Tinc la consciència tranquil·la”. Clar, si he rebaixat la meva moral al pur relativisme, és possible que ni el quedar enxampat i malament davant la gent no afecta la seva consciència, o és un altra mentida? Votar “amb una pinça al nas” és forçar la democràcia.
Considero que hem de tenir referents externs fiables, que no ens fallin. Per això la importància de creure en persones que han donat la seva vida per coherència amb el que diuen, viuen i proposen, com Jesús, Gandhi, Martin Luther King i d’altres. Tant de bo hi hagués més persones i líders coherents, capaços de reconèixer quan s’equivoquen, costi el que costi, i no es difonguin calúmnies contra els altres. Moltes vegades la veritat s’arriba a saber; a vegades passats prou anys com perquè el mal fet ja no tingui remei, com han patit tants polítics catalans que pel sol fet de ser independentistes han estat espiats, s’han elaborat proves falses, els han condemnat injustament impossibilitant-los de presentar-se a càrrecs públics, trencant les seves carreres polítiques.

En un règim democràtic l’oposició és molt important. Ostentar la representació del poble és una gran responsabilitat. Cal treballar positivament al servei de la ciutadania, donar per bones les accions dels qui governen quan ho son i rebatre-les en positiu quan les alternatives que es proposen es creuen millor, però no fer els escàndols públics a què, per desgràcia, ens estan ja acostumant. Confio que s’asserenin els ànims i guanyi la veritat, per tal que el poble no perdi la confiança en la democràcia i vagin augmentant els vots a la ultradreta.