Aquests dies és notícia el judici contra una doctora acusada per haver posat una transfusió de sang a una persona membre Testimoni de Jehovà. El debat ètic sobre el dret del malalt a rebutjar un tractament vital, que contrasta amb el dret del metge a realitzar una medicina de qualitat científica i humana s’està produint des de fa més de 50 anys, en que l’evolució científic-tecnològica de la medicina ha dotat als metges i infermeres de mitjans tècnics i farmacològics potents, eficaços, que salven vides i restitueixen la salut –molts d’ells no sense efectes secundaris.
La bioètica tracta de l’estudi del comportament en ciències de la salut i vida. Està en constant evolució degut als canvis en els procediments diagnòstics i terapèutics, units als canvis socials.
Els principals principis bioètics acceptats universalment son: Beneficència: el professional de la salut ha de tractar sempre de fer el bé al malalt. No maleficència: No fer mai mal al malalt. Justícia: no discriminar a cap malalt per qualsevol causa, tractar a tothom equitativament. I Autonomia: respectar la voluntat del malalt. Quan hi ha conflicte entre aquests principis s’han de prioritzar i prendre una decisió que els respecti al màxim i ocasioni el millor bé i el menor mal possibles.
Quan un malalt acudeix al metge per patir una malaltia se li ofereix el millor pla terapèutic possible. Si en el diàleg metge-malalt s’arriba a un acord no hi ha problema bioètic. En canvi, si el malalt rebutja el tractament proposat i exigeix al metge un tractament que aquest considera no adequat, aleshores apareix el problema.
Els Testimonis de Jehovà es neguen a qualsevol transfusió de sang o derivats, ni que representi la seva mort. Evidentment això crea una forta tensió al metge, que té el tractament ordinari que salva la vida del pacient, sigui nen, jove o gran. Per exemple, si pateix una hemorràgia i perd massa sang, li posa una transfusió evita la mort i pot tractar la causa. Davant la negativa del malalt, fa anys el metge posava el problema en mans del jutge de guàrdia, el qual l’autoritzava a posar la transfusió amb l’argument de que la vida està per sobre de les creences, ja que sense vida no hi ha creences. Posteriorment la legislació espanyola i catalana ha anat donant cada vegada més importància al dret del malalt a decidir, a l’autonomia, i el metge no pot imposar el seu criteri. El malalt té dret a negar-se al tractament, i el metge ho ha de respectar. Tampoc el malalt pot imposar al metge/sa un tractament que consideri inadequat.
El metge ha de comprovar si el malalt ha fet un document de voluntats anticipades i si és competent. Si no, informa i pregunta als familiars més propers, els quals donen o no el seu consentiment, confirmant el desig del malalt. També es comprova que no està sota pressió d’altres persones; per això parla amb el pacient a soles i acorden el tractament.
Si un malalt rebutja un tractament endovenós, per posar-lo o se l’adorm o se’l lliga, sinó no se’l deixa posar.
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
visit website
