La Fundació Arrels-S. Ignasi va ser creada l’any 1993 pel P. Joan Suñol, rector de la parròquia de S. Ignasi, per ajudar a les persones vulnerables del nostre entorn. ¿Per a què son necessàries institucions que es dediquin a ajudar als marginats, vulnerables, nouvinguts sense feina ni papers, persones que han caigut víctimes de la droga, de l’atur, que s’han quedar sense recursos ni família i s’han vist abocats a dormir al carrer i a captar a la porta de les esglésies i supermercats? ¿No tenim una constitució, tant revalorada per molts, que dona dret a l’habitatge, feina, etc.? ¿No paguem impostos per tal que hi hagi justícia social? ¿Cóm pot ser que les institucions públiques no es comprometin a donar-los sortida digna?

Institucions socials i voluntariats com Arrels-S. Ignasi fan assistència i ofereixen aixopluc als que no poden aixecar-se sols i ajudant-los a reincorporar-se a la vida en societat (bastants d’ells desprès s’apunten de voluntaris per ajudar als altres i aconsegueixen feina). També ajuden a despertar la consciència social a tothom, especialment a polítics i governants, per tal que compleixin amb els seus deures, encara que a vegades les seves actuacions no els donin vots, i treballin per una societat més justa, amb més seguretat i pau, acollidora per a tota persona, sense fer distincions de color, gènere, creences, “cartera”.

Agraïm a la Fundació Arrels-S. Ignasi la seva tasca d’ajuda a cohesionar la societat, el que ens dona més seguretat; cobreix les deficiències de les administracions públiques i ens desperta la sensibilitat d’apuntar-nos a un voluntariat i donar part del nostre temps i recursos per cobrir les seves despeses, cosa que omple de satisfacció interna a qui ho fa.

Els sense llar tenen un lloc on socialitzar-se (el centre obert). Les persones que necessiten aliments per no arribar a final de mes amb la pensió o el sou mínim, obtenen a “la botigueta” aliments donats per alguns supermercats amb propietaris sensibles. Les persones esclavitzades per la droga tenen un centre de reducció de danys, o son ajudades a alliberar-se’n amb el programa i pisos de reinserció. Els immigrants son acollits i se’ls ensenya català i castellà per arrelar-se a la nostra cultura i poder comunicar-se, ajudats pels serveis socials a aconseguir un pis. Els joves immigrants son acollits en famílies voluntàries en el programa “hospitalaris”, etcètera.

Mirem a la cara, saludem, ajudem a les persones excloses de la societat que ens trobem. Son homes i dones dignes com nosaltres, amb les mateixes necessitats, però sense els recursos per cobrir-les. No deixem que els únics que els estimin i no els rebutgin siguin els gossos. Acollim a l’immigrant.

Felicitats, Fundació Arrels-S. Ignasi, pels 30 anys existència, superant crisis econòmiques dures amb greu manca de recursos per a subsistir i ampliant els seus serveis constantment. Animo als lectors a apuntar-se als diferents voluntariats que ens ofereix. Si ho feu comprovareu que és molt més el que rebeu que el que doneu. Ànims!.