Tindrem aviat a les mans el llibre que regala aquest diari per Sant Jordi, un més de la interessant col·lecció d’història de proximitat que ja té més de trenta anys, més de trenta volums. Instituir un premi en homenatge a Josep Lladonosa, mantenir-lo a la vila d’Alguaire, al Segrià, el seu lloc de naixença, i regalar-lo amb el diari és un encert. Això és una altra col·lecció, aquesta de bones decisions, que els seus promotors han encadenat cada any. Potser sense haver-ho planejat d’antuvi, el Premi Lladonosa ha donat espai a la descoberta, sortida al treball silent dels amateurs, audiència a treballs tangencials dels acadèmics, i un camí a les diferents etapes de la recerca professional.

Els estudis locals ja van entrar fa unes dècades al món acadèmic i a la historiografia, com ho han fet les memòries i testimonis de les persones que no han estat ni líders, ni vencedors ni tan sols protagonistes de res si no només fills del seu temps. Molt sovint és en aquesta proximitat on els historiadors troben realitats més creïbles que en les cròniques oficials. En un forat, en una carta, un testament, un grafit… o treballant al quilòmetre zero dels centres d’estudis comarcals. També ha passat amb una literatura que ja no vol parlar de grans gestes ni de grans ciutats i conta l’aventura humana dels fets quotidians i en les sorpreses i ensurts que poden sorgir a qualsevol indret del món.

Els qui tenim la dèria de la petita història, que per nosaltres és molt gran perquè és la nostra, ens deixem portar sovint per aquestes suggestives ficcions. Ens agrada imaginar que veiem el món per un forat i espiem instants i vivències passades. Ens muntem pel·lícules que ningú filmarà tot i que l’argument o els personatges s’ho valdrien. Treure de l’oblit aquestes persones o d’aquests fets és com somniar que hi quedes per sopar, o que pots conversar-hi malgrat el temps i l’espai.

Les troballes de la col·lecció que comentem, també parlen de la nostra ignorància. Hem estat educats en relats d’aventures alienes i no hem après les vivències més properes. Celebrem herois d’arreu i desconeixem els nostres avis. És cert que una part se’ns ha amagat expressament, víctima de la por i la repressió, però en altres casos ningú ens havia descobert el valor i l’interès de la història de proximitat on ens podem sentir més partícips i més ben representats perquè en som hereus. Gràcies als qui ho fan possible.