È estat en Madrid, presentant eth Diccionari espanhòl-aranés, realizat pendent er an 2023, convidat pera Delegacion deth Govèrn dera Generalitat ena capital d’Espanha. Des de hè uns ans en Madrid s’a desvelhat un interès per occitan. S’i hèn dus corsi d’aranés, s’i organizen actes… Ère eth dia de Sant Jusèp (eth mèn sant) e ena librería Blanquèrna, era presentacion deth Diccionari desvelhèc un bon interès. Expliquè coma s’auie construït, coma respectè escrupulosament era normativa dera Real Academia Española e era dera Acadèmia aranesa dera lengua occitana, comparè era evolucion de cèrtes paraules entre es dues lengües, hi ua reflexion sus era forma deth tractament deth femenin ena RAE, en IEC e ena Acadèmia aranesa…
Entre es preguntes, en debat que se hec ara fin dera presentacion, n’i a ua que non podí contestar dera forma complèta que m’aurie agradat e me comprometí a hè’c en un Cimalh. Era pregunta venguie hèta per ua alumna des corsi d’occitan, Núria Pons. Volie saber d’a on ges era “r” dera paraula “vriolin”, ja que ven deth italian “viola” que evolucionèc en diminutiu “violin” e non s’i coneish aquera “r” en cap des lengües romaniques. Expliquè qu’es lengües a viatges se creen capriciosament, hènt un jòc per part des emplegaires, en tot depéner de molti factors, e qu’en ocasions se consoliden ena lengua.
En aranés era paraula antica dera qu’auem constància ei “vriolin” e tanben la localizam en diuèrsi parçans de Gasconha a on a estat/ei emplegada per diuèrsi escritors; ei ua forma consolidada, tot e que compartís eth sòn emplec damb era paraula sense “r”, “violin”.
Es trobadors escriuien “viola” sense “r”, e en catalan, portugués, castelhan, italian e francés s’escriu sense “r”. Sonqu’eth gascon en un cèrt espaci deth sòn territòri emplegue era ”r”. E non ei cap d’ara: eth Diccionari de Palai, de 1931, bon diccionari der entorn gascon, testimòni dera lengua deth prumèr tèrç deth sègle passat, ja la recuelh damb es dues formes, damb “r” e sense “r”; es dues son emplegades, però en tot cas era forma damb “r” ei exclusiva d’aguesti parçans. Lespy a finaus deth sègle XIX, en 1880, en Vocabulaire béarnais-français recuelh “vriolon” e ”violon”, e tanben escriuec “vrioleta” e “violeta”. Es dues formes èren viues, tot e qu’ena grafia pròpia dera epòca escriuien “briuloun”, però aué non tractam es qüestions grafiques, senon es fonetiques. E entà completà’c eth Diccionari de Estalenx “Français-Gascon” der an 1993 tanben recuelh es dues formes.
Ena Val d’Aran es libres de tèxte des escòles diden qu’ei “vriolin”, damb “r”, talament coma ac transmetec Jusèp Condò. Era explicacion mès elaborada ad aguest fenomen la trobam en Joan Coromines, en El parlar de la Vall d’Aran. En capítol de ‘Fets fonetics’ ditz que “No es rar que una -l- no etimològica o una -r- apareguin en els mots que ja tenen una líquida o una -s-” e s’acompanhe des exemples “carròf(l)a, carchof(l)a, carrinc(l)ar, carrinclèra, carrascle, lacrat, lugran e vriòla”. Ena formacion des lengües, eth pòble ei er actor, administrador e autoritat dera lengua, e a viatges a hèt formacions que non an massa sentit, sense rasons, coma aguesta “r” curiosa.
Londeman dera presentacion prenguí eth trèn ena estacion d’Atòcha entà tornar entà casa. Maugrat era satisfaccion dera presentacion deth Diccionari tornaua trist e preocupat: eth maitin deth madeish 19 de març en Congreso de los Diputados, un deputat aranés, Amador Marqués, ex-alumne mèn, bon estudiant, prumèr deputat aranés en Madrid dempús deth franquisme, auie votat contra er aranés ena Comission de Sciencia, Innovacion e Universitats. En realitat s’auie abstengut, eth e tot eth sòn grop deth Partit Socialista, en ua votacion entà demanar ar Estat espanhòl supòrt entar Institut d’Estudis Aranesi; però, en tot cas, aquera abstencion ère coma un vòt en contra dera lengua occitana, e ère eth prumèr viatge, ena istòria, qu’ua Proposicion sus er occitan aranés se hège en Congreso.
Amador dirigic eth vòt de tot eth Partit Socialista entà anar contra era lengua deth sòn país, deth mèn país. A mès, hec tot eth sòn discors en castelhan, damb era petita introduccion d’ua frasa en aranés, que traduïc ath castelhan.
Que non empleguèsse er occitan m’entristic ja qu’ei ua persona damb bon domini dera varianta aranesa dera lengua, e en aguesti moments er emplec der occitan en Congreso ei normativament permés. Èra trist, rabiós, quan chòque contra un panèu de publicitat d’ua òbra d’Almudena Grandes, qu’atau se’n ditz dera Estacion d’Atòcha, que recuelh ua frasa d’ua òbra sua: “Con el tiempo comprendí que la alegria era superior al odio. La alegría es un arma para resistir. Seguimos adelante”. Maugrat qu’Amador e eth Partit Socialista auien anat contra er aranés, era Proposicion non de Lei, presentada per ERC, auie tirat endeuant gràcies ath supòrt des auti partits (damb era excepcion de Vox que tanpòc li dèc eth sòn vòt). Almudena Grandes me sauvec eth dia.
Eth Diccionari, eth vriolin, Amador e Almudena
21
0
07.04.2024
È estat en Madrid, presentant eth Diccionari espanhòl-aranés, realizat pendent er an 2023, convidat pera Delegacion deth Govèrn dera Generalitat ena capital d’Espanha. Des de hè uns ans en Madrid s’a desvelhat un interès per occitan. S’i hèn dus corsi d’aranés, s’i organizen actes… Ère eth dia de Sant Jusèp (eth mèn sant) e ena librería Blanquèrna, era presentacion deth Diccionari desvelhèc un bon interès. Expliquè coma s’auie construït, coma respectè escrupulosament era normativa dera Real Academia Española e era dera Acadèmia aranesa dera lengua occitana, comparè era evolucion de cèrtes paraules entre es dues lengües, hi ua reflexion sus era forma deth tractament deth femenin ena RAE, en IEC e ena Acadèmia aranesa…
Entre es preguntes, en debat que se hec ara fin dera presentacion, n’i a ua que non podí contestar dera forma complèta que m’aurie agradat e me comprometí a hè’c en un Cimalh. Era pregunta venguie hèta per ua alumna des corsi d’occitan, Núria Pons. Volie saber d’a on ges era “r” dera paraula “vriolin”, ja que ven deth italian “viola” que evolucionèc en diminutiu “violin” e non s’i coneish aquera “r” en cap des lengües romaniques. Expliquè qu’es lengües a viatges se creen capriciosament, hènt un........
© La Mañana
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Rami G Khouri
Mort Laitner
Donald Low
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
Michael Kwet
