En l’homilia del diumenge 7 d’abril, Fèlix Larrosa, alcalde de Lleida, es declara pedestre. ¡Que va a peu, ei! ¿Arreu i, si convé, als llocs comuns del llenguatge? El fill del porter i la pastissera atura les pilotes del joc ras, al temps que procura endolcir el dia a dia ciutadà. En el discurs dominical embastat pel seu negre (suposo que ben pagat), se’ns fa saber que Lleida és ciutat d’un quart d’hora, és a dir, de quinze minuts per recórrer-la. El redactor acredita haver fullejat “La revolución de la proximidad. De la ‘ciudad mundo’ a la ciudad de los quinze minutos” (Carlos Moreno, Alianza editorial)…

¿Es tracta de replantejar la ciutat a partir de l’ús, la proximitat i la supressió de desplaçaments? ¿Recuperar els vincles de veïnatge, abandonar els cotxes, rescabalant l’amor pels llocs comuns? En una ciutat mitjana com Lleida, la cosa sembla somni factible. Ens permet anar en un pis pas al metge, a comprar, treure el gos o portar la canalla a l’escola, que resa l’homilia. A més de poder acudir a peu a tots aquests serveis, Lleida també ens posa fàcil accedir als llocs d’esbarjo de qualité. ¡Si els tinguéssim! Hem recuperat espai per a places i jardins, sí. Però el manteniment deixa molt que desitjar, començant pels bancs. T’ho penses tres vegades abans d’asseure-t’hi, i així és impossible la confraternització entre veïns que apunta el senyor alcalde. ¿I on són els cinemes? ¿I els teatres i auditoris amb programacions de nivell que una ciutat comme il faut exigeix? ¿No estarem dissenyant des dels despatxos de l’alcaldia sense xafar els carrers?…

Torno a l’homilia dominical del feliç Larrosa: “No és un caprici, és benestar i per tant salut”, segueix dient. Sí, sí, però ¿el veïnat del Secà de Sant Pere, Magraners i la Bordeta, en té prou amb quinze minuts per creuar el teixit urbà? Pel que fa a la resta de conciutadans, hem de sortejar un laberint de rajoles movedisses; terrasses okupades per taules i cadires dels bars a l’abast de fumadors; voreres amb pals de llum prehistòrics (la d’Alfred Pereña, com ja vaig denunciar en el Tarde, querido! de 18/02/2023, la més flagrant); aviciats carrils-bici que escanyen carrers; més l’allau de brètols en patinet elèctric, que a la que et descuides se t’emporten pel davant, i que ens recorden aquells ossos de quan el circ tenia animalons ensinistrats a bord de patinets. ¿Només quinze minuts? ¡Tant de bo, senyor alcalde!