El passat dijous, amb 20 vots a favor i 17 en contra, la comissió de justícia del Congreso donava llum verda a la llei d’Amnistia després d’un estira-i-arronsa entre uns partits, ERC i Junts, que a vegades sembla que estiguin més pendents del relat i de qui se’l fa seu que del fons del debat.

Una vegada obtingut el vistiplau d’aquesta comissió, ara aquesta proposta haurà de passar al Congrés dels Diputats, l’avantsala d’un camí tortuós a l’espera del filibusterisme polític que, ben segur, el PP i VOX duran a terme atiant un cop més la catalanofòbia per recollir un grapat de vots.

Deia la portaveu de Junts al Congrés, Miriam Nogueras, en declaracions als matins de TV3 que “ara sí que podem dir que tenim davant una llei d’amnistia que no deixa ningú enrere i que és d’aplicació immediata” i reblava el clau el president de la Generalitat que, malgrat que reconeixia que queda “molt camí” per fer encara, celebrava que la llei “blinda els afectats en el màxim que els pot blindar”.

Sens dubte, per desenes de persones condemnades o en espera de judici per defensar el dret de les catalanes a la lliure determinació, l’inici d’aprovació d’aquesta llei és una excel·lent notícia. I ho és també pel conjunt de la societat catalana que veu com s’esborren uns delictes que mai haguessin hagut de ser-ho. L’amnistia posa de manifest l’existència d’un conflicte polític, i això per si mateix ja és positiu.

Però si aquesta és, únicament, una norma per posar un punt final a la repressió desfermada per l’Estat a l’1-O, serà una mala notícia. I si, a més a més i com deia Jaume Asens l’agost de l’any passat, inclou també els policies de les càrregues de l’u d’octubre esdevindrà pèssima i ens transportarà a aquella pretèrita del 1977 on, els torturadors de la Brigada Politico Social van esdevenir, de la nit al dia, policia democràtica. “D’aquelles noces aquests confits”.

Diuen Benet Salellas, Mireia Vehí, Ignasi Bernat i Oliver Peter en el llibre Amnistia editat per Tigre de Paper que, “l’amnistia té la capacitat de ser entesa com una fita, no pas gaire gran ni gaire petita, sinó, simplement, com una proposta que arrossega un corrent que ve del passat i que té la capacitat d’enfocar la persistent voluntat de ser per al futur, en definitiva, un punt de partida per a tothom”. I l’amnistia és exactament això, un punt d’inici per afrontar un conflicte polític que cal resoldre per vies democràtiques, això és exercint el dret a vot. I per això cal aprofitar sense excuses l’oportunitat que obre la llei en tota la seva magnitud sense circumscriure-la únicament al tancament dels aspectes més repressius perquè, si no ho fem, esdevindrà únicament, una nova eina d’ajornament a la que l’Estat, malauradament, ens te massa acostumats.