A banda de ser el títol d’una cançó d’aquesta magnífica banda que era Supertramp, les converses casuals constitueixen una de les experiències més curioses que ens aporta el carrer. Els establiments públics, especialment les terrasses, són l’hàbitat ideal per als practicants d’aquesta activitat. Jo no tinc vocació d’agent de la KGB o de l’Stasi, però he de reconèixer que a vegades parar l’orella en aquests espais és, com a mínim, curiós. Curiós en un sentit ampli: pot resultar enriquidor, divertit, grotesc o fins i tot enutjant. Recordo una noia lleidatana, tota convençuda ella, que explicava a uns nouvinguts que “Lleida ve de l’àrab Ilerda” (de fet, aquest és el nom romà) i que “Osca està mal dit, és Huesca”. Tota una lliçó d’etimologia, però sense la “e”. O aquell senyor que asseverava que “la Seu Vella té un paranimf fantàstic” (suposo que es referia al claustre, jo associo el paranimf més aviat a les universitats). I el jove que afirmava que a la vorera del seu carrer havien posat una placa “stoperpeine” per recordar l’home assassinat en un camp de concentració nazi. Coneixeu la frase que diu que “per parlar poc, poc es perd”? Doncs jo penso que hi ha gent que simplement parla i va perduda. I malgrat la lletra de la cançó de Supertramp (“converses casuals, com m’avorreixen, continuen i continuen sense parar”), jo seguiré essent un fan de les xerramentes de carrer.

QOSHE - ‘Casual conversations’ (1) - Sebastià Tamarit
menu_open
Columnists Actual . Favourites . Archive
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

‘Casual conversations’ (1)

13 0
11.02.2024

A banda de ser el títol d’una cançó d’aquesta magnífica banda que era Supertramp, les converses casuals constitueixen una de les experiències més curioses que ens aporta el carrer. Els establiments públics, especialment les terrasses, són l’hàbitat ideal per als practicants d’aquesta activitat. Jo no tinc vocació d’agent de la KGB o de l’Stasi,........

© La Mañana


Get it on Google Play