Als anys 70, a la “Sala” d’Ulldemolins, un local parroquial, atrotinat però entranyable, posat a disposició del jovent, tenies dues opcions “oficials”: jugar a ping-pong o escoltar música (la tercera era intentar lligar, que no era el meu cas). Recordo que, tot fotent-li a la pala, sovint sonava el La quiero a morir d’en Francis Cabrel, una cançó que, com les de la resta de versions en castellà de tota aquella trepa de cantants forans, no m’agradava gaire. Amb el temps, però, he après a estimar la música del cantant francès, i tinc una petita col·lecció dels seus discs. Dijous passat, convidat per l’amic Jordi, vaig culminar aquest tardà coup de coeur a Barcelona, on Cabrel va oferir un magnífic concert davant una parròquia curiosament formada, en la seva majoria, per joves francesos. El que no va ser tan sorprenent fou el repertori, excels, que a més de l’esmentada cançó va incloure clàssics com l’emotiva Petite Marie, dedicada a la seva dona; L’Encre de tes yeux o Je t’aimais, je t’aime, je t’aimerai, exquisides cançons d’amor; La Corrida, un contundent al·legat antitaurí, o aquest tema ple de sensibilitat que és Octobre, el meu preferit. Per cert, parlant de corridas, qui s’hagués merescut un parell de banderilles –i no parlo de tapes– és el cretí (francès, no de Creta) que teníem al seient del darrere, un galifardeu que no parava de parlar i cridar. Què hi farem, la perfecció no existeix.
Cabrel, ‘depuis toujours’
11
0
04.02.2024
Als anys 70, a la “Sala” d’Ulldemolins, un local parroquial, atrotinat però entranyable, posat a disposició del jovent, tenies dues opcions “oficials”: jugar a ping-pong o escoltar música (la tercera era intentar lligar, que no era el meu cas). Recordo que, tot fotent-li a la pala, sovint sonava el La quiero a morir d’en Francis Cabrel, una cançó que, com........
© La Mañana
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Mort Laitner
Rami G Khouri
Donald Low
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
Michael Kwet
