Segueixo amb les microhistòries viatgeres, esperonat per la bona acollida que en general va tenir la primera part (només qüestionada amablement pel pecat venial d’haver destapat al Cap Nord un Rioja i no un Costers del Segre). Els Països de l’Est, comunistes o en la transició postcomunista, van ser una bona font d’anècdotes. Així, l’escorcoll a la duana de Romania va ser de traca i mocador: quasi ens desmunten el cotxe en recerca de drogues, llibres religiosos o pornografia, a més de tancar-nos en una habitació tètrica on un guàrdia va preguntar si portàvem pistoles. “No soc un cowboy”, vaig contestar, i m’imagino que amb una resposta tan surrealista em va prendre per ximplet i ens va deixar passar. El primer restaurant que vam trobar (i en el qual vam descobrir com les gastaven al país de l’amic Ceausescu) anunciava “arròs amb pollastre” i certament la meitat era veritat: un bol d’arròs blanc i al bell mig un os clavat… i pelat (la carn se la devia haver cruspit el cuiner). Deixem la Romania cruixida i pobra i entrem en una Hongria de restaurants elegants curulls de plats deliciosos amenitzats amb orquestres i violinistes de bandera. Quin flaix! Com la inoblidable remullada als banys termals del distingit Hotel Gellert de Budapest, en companyia de dues velles aristòcrates que, després de 45 anys de comunisme enyoraven, vam deduir, l’època de l’Imperi Austrohongarès. Tot molt berlanguià, per cert.

QOSHE - Periples (2) - Sebastià Tamarit
menu_open
Columnists Actual . Favourites . Archive
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

Periples (2)

15 0
14.01.2024

Segueixo amb les microhistòries viatgeres, esperonat per la bona acollida que en general va tenir la primera part (només qüestionada amablement pel pecat venial d’haver destapat al Cap Nord un Rioja i no un Costers del Segre). Els Països de l’Est, comunistes o en la transició postcomunista, van ser una bona font d’anècdotes. Així, l’escorcoll a la........

© La Mañana


Get it on Google Play