Un cop convocades les eleccions, ara assistim als debats i les discussions sobre les llistes electorals que s’hi han de presentar. La majoria de partits ho han resolt amb una raonable eficàcia: el PSC, els Comuns, Esquerra i la CUP han anunciat els seus caps de llista sense gaires sorpreses. Vox tampoc, però en aquest cas no era esperable cap discussió en torn de la línia oficial del partit: qui discrepa, no surt a la foto i punt; tal i com segurament a la majoria de partits els agradaria fer però els fa vergonya de fer massa descaradament.

L’espectacle aquesta setmana l’ha ofert Junts per Catalunya, que ha volgut emfatitzar la presentació del president Puigdemont com a cap de llista de la seva candidatura per Barcelona. Hi tenen tot el dret i em sembla evident que el seu candidat ha fet molts mèrits, durant aquests darrers sis anys i mig d’exili, per centrar l’atenció d’un acte d’aquesta mena.

El Sr. Puigdemont acabarà podent tornar a casa en aplicació de la llei d’amnistia; no en tinc cap dubte. Allò que no podem saber és si ho farà dins dels propers sis mesos o dins dels propers sis anys. Això depèn de massa coses difícils de preveure. Sabem que hi haurà una oposició aferrissada per part dels jutges dels alts tribunals espanyols a donar el seu braç a tòrcer. I no sabem fins a quin punt els entrebancs que hi oposaran tindran èxit o no i quan de temps podran endarrerir l’aplicació efectiva de l’amnistia, especialment al president Puigdemont.

En l’acte de presentació que va tenir lloc a Elna aquest passat dijous, el candidat va assegurar que, en cas de poder optar a ser investit de nou com a president, tornaria a Catalunya encara que s’arrisqués a ser detingut. Déu me’n guard de discutir-li al Sr. Puigdemont les seves conclusions: ell és un polític experimentat i ha demostrat la seva vàlua i el seu valor. Però si hi tingués confiança, li diria que no faci bestieses. A la justícia espanyola no li fa vergonya res i no tindria el més mínim escrúpol en engarjolar-lo. I tampoc crec que l’opinió pública en fes gaires escarafalls. Crec que el Sr. Puigdemont, i la resta de polítics que es van exiliar van fer molt ben fet d’anar-se’n i es mereixen una tornada en condicions, no una detenció demorada uns quants anys.

Ah! I em deixava la candidatura del PP i Ciutadans. Com és natural, esperarem per saber cóm es presenten i qui es presenta, a les decisions que es prenguin des de Madrid.