Hi ha dues coses en les quals l’Argentina destaca a escala mundial, insults i futbol. No dic que els argentins no siguin bons en literatura o en cinema o en vivor. Tampoc no nego que siguin molt però que molt bons en l’exercici del populisme. Però això l’hi va ensenyar Mussolini a Perón, no Perón a Mussolini.

Del que no hi ha dubte és que l’Argentina està per sobre dels altres països de la Terra –allò que se’n diu de “classe mun­dial”– en dos terrenys, tots dos tremen­dament competitius: el futbol, cosa que no requereix cap més explicació, i els insults, que potser sí.

Presentaré com a testimoni estrella Robert De Niro. En un episodi de la meravellosa sèrie Nada, l’actor nord-americà ofereix una breu però magistral classe sobre l’insult argentí. Específicament distingeix entre el sentit de dues paraules que no podrien haver sorgit de cap altre país, boludo i pelotudo. Com bé explica De Niro, boludo és més suau, fins i tot pot ser afectuós, mentre que pelotudo, amb els sons forts que produeixen la p i la t, és més rotund, més testicular, diguem-ne, i agressiu sense matisos.

Després, òbviament, tenim les imaginatives va­riants sobre les propietà­ries o propietaris de la ubiqua concha, com en “ la concha de tu madre”, o “ de tu hermana”, o “de la lora” o –insuperable com a expressió d’ira– “ la concha de Dios”. Podríem insistir en aquest camp de recerca fascinant i continuar fins a arribar a fer-ne un llibre, però ho deixo amb el que potser és el meu improperi argentí favorit, el més sec i cruel,........

© La Vanguardia