En només una setmana, dues-centres poblacions franceses (del departament del Tarn, a Occitània) s’han trobat que els rètols indicadors de l’entrada als seus municipis estan cap per avall. No arrencats de mala manera, sinó descargolats, invertits i tornats a collar amb cura.

Si ara vas per aquelles carreteres –Castres, Albi, Masamet, la Muntanya Negra–, per llegir sense dificultat què hi diu i, per tant, saber a quina població ets a punt d’entrar, has d’aturar-te (tu o el cotxe) i fer la vertical per llegir les lletres del dret. Si ets foraster, esclar, perquè als indígenes no els calen cartells per saber on són. Ha estat una operació feta per agrupacions d’agricultors que es queixen de les normatives contradictòries a les quals estan sotmesos: “El nostre missatge és que anem cap per avall”. Lamenten que els demanen “de tot i el contrari”, que els apugen les taxes del gasoil i que els diuen que en consumeixin menys. Que els exigeixen fer servir menys productes fitosanitaris i llavors resulta que, si en fan cas, per eliminar les males herbes han d’utilitzar mitjans mecànics, que consumeixen més gasoil.

(Posar les coses cap per avall per protestar és una estratègia vella com el cagar. La van consagrar a Xàtiva quan van invertir el retrat de Felip V per haver calat foc a la ciutat fins a convertir-la en un munt de runa.)

L’acció dels agricultors del Tarn és meritòria. Descollar rètols i encabat posar-los al revés és més laboriós que fer-hi una pintada reivindicativa. I més fraternal que tallar el trànsit per cridar l’atenció i, en conseqüència, putejar gent que no és culpable d’allò de què es protesta. L’acció ha estat tan ben rebuda que els ajuntaments afectats han decidit deixar els rètols al revés. Ves que, d’aquí a no gaire, Tourisme de France no ens convidi a visitar el Tarn, “avec son boudin à la viande, son cassoulet et ses merveilleux panneaux inverses”. El mateix que fan a Xàtiva amb el rei piròman.