Normalment ens riem quan imiten un personatge. Però, veient alguns exemplars de la fauna espanyolista que es manifesta contra l’amnistia, la realitat supera la paròdia. Ja sé que tots tenim un costat ‘freaky’ i caspós; però, no us sembla que un fum de gent té afectat el lòbul frontal? Protestar contra l’amnistia és lícit, però és menester fer-ho baladrejant com un cérvol en zel? O tocant-se el penjoll, eixe gest tan elegant i ‘glamourós’? Que refusar l’amnistia «Por mis cojones» és un argument? A què ve tant d’histrionisme? On s’han deixat l’enteniment els de la pancarta «Dios es español y está de parte de la nación»? I els que resen el rosari per la unitat d’Espanya? Si algú busca una raó per la que aquesta gent no s’ha manifestat mai per la sanitat o l’educació que no busque més: creuen que la solució està en el rosari i no en els pressupostos. Ah, i qui demana a la Marededeu que «auxilie» Espanya no és cap ‘facho’ pobre; és un exministre d’Interior. Benvinguts a l’Espanya de Berlanga.

L’Espanya dels BorjaMaris, Cayetanos i lumpenproletariat sense consciència de classe no admet una Catalunya no humiliada. Ni un model territorial que no encaixe amb l’arnada i casposa expressió d’«España Una y no 51». Que ací és on acaba el rampell patrioter d’aquests senyors del puntet. I si vostè s’havia pensat que «puto defender España» significa pujar el salari mínim està equivocat.

Si els futurs amnistiats no foren catalans, la histèria patriotera no seria tan furibunda. Però la catalanofòbia és altament inflamable i té l’odi com a combustible. Un odi que és ja tan normal com les pluges a la primavera o els rovellons a la tardor. L’única diferència apreciable és que aquest odi va a l’alça i no és de temporada. I com que, qui bilis destil·la intel·ligència tira, no escolten ni Vito Corleone quan diu: «No odies els teus enemics perquè això ennuvola la teua intel·ligència». I així van. La intel·ligència els persegueix, però ells són més ràpids. Doncs això: Muira la intel·ligència!