«A vegades un sap de quin costat estar només veient els qui estan a l’altre costat», deia Leonard Cohen. Cita que pot aplicar-se a la taxa turística que el govern valencià derogarà hui amb l’aplaudiment dels empresaris hotelers que, contents com unes pasqües, fan volantins a la moqueta. Carlos Mazón, que sembla el cupó de l’ONCE anunciant cada dia una gran alegria, ho explica com els bruts que amaguen la brutícia sota la catifa, ocultant que els ajuntaments turístics hauran d’augmentar els impostos municipals per compensar la taxa que no ingressaran; com Benidorm, que ha apujat ja l’IBI i el fem en més d’un 50% perquè allò que no paguen els turistes ho hauran de pagar els veïns. És el que passa quan els interessos hotelers primen sobre els interessos de la ciutadania.

Dir amb retòrica altisonant que anestesia l’oient que la taxa turística és «sectària» és com acceptar nina inflable com animal de companyia. Sectària? Vinga, va! És un tribut just perquè el turista contribueix a mantindre els serveis municipals dels quals en fan ús. El que no és just és que el contribuent pague la neteja i manteniment de les platges que aquells embruten, per exemple. Qui gaudisca dels serveis que pague. La taxa, a més, acaba retornant al turista quan es destina a incrementar la qualitat dels serveis i a reduir els efectes negatius del turisme, denunciats per distintes Associacions de veïns.

Fins ara el País Valencià era un apèndix turístic de Madrid. A partir d’ara també ho serà del turisme de borratxera del Regne Unit. Com no vull que m’acusen de demagog no li preguntaré a Mazón si ha deixat d’anar a algun lloc per a no pagar la taxa turística. Perquè si és així a penes ha sortit del País, ja que les ciutats més visitades d’Europa la cobren. Servidor —perdó per l’autoreferència—, dies enrere va viatjar a Hamburg i ha pagat la taxa turística establerta. La pregunta que em faig —per rutina més que per interès— és per què els hamburguesos no han de pagar una taxa quan vinguen ací.