Ernest Benach

El titular de Mundo Deportivo deia “Hem de ser fidels al cruyffisme”. Eren paraules de l’entrenador del Barça, just abans de la final de la Supercopa. S’ha parlat molt de l’ADN Barça, i el mateix Xavi ho va definir a partir d’imposar la identitat de l’equip, de dominar el rival i prendre-li la pilota, i també a base de triangulacions i superioritat numèrica. Res d’això no va succeir el passat diumenge. I més enllà del disgust pel partit i el resultat, i sense cap ànim de posar més llenya al foc, una idea, no pas nova però sí recurrent en el temps, se’m va tornar a presentar: i avui com voldria que es jugués Johan Cruyff? Cruyff va revolucionar el futbol i Guardiola va sublimar aquella manera d’entendre’l. Però la pregunta segueix rondant-me pel cap. Tal i com ha evolucionat el futbol, amb les eines que ara mateix es disposen, què seria el cruyffisme segons Johan Cruyff? M’imagino que la resposta més senzilla, i en part lògica, és: mira’t el Manchester City i ho sabràs.

Potser sí, però crec que Guardiola té vida pròpia i criteri diferenciat. El futbol modern ja és alguna cosa més que les triangulacions, dominar el rival i variacions tàctiques sobre la mateixa idea. És evident que Cruyff i Guardiola han inspirat el Barça tal i com l’entenem avui, Xavi ho intenta i ho van fer al llarg de la història, altres noms il·lustres amb aportacions singulars i molt vàlides (entre d’altres Venables, Van Gaal, Rexach, Rijkaard, Tito, Luis Enrique...). Ser fidels al passat, als orígens, és necessari. Evolucionar i adaptar-se als temps que corren, també és necessari. Entendre que el futbol modern ja és tota una altra cosa, és essencial.

QOSHE - Allò necessari i allò essencial - Ernest Benach
menu_open
Columnists Actual . Favourites . Archive
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

Allò necessari i allò essencial

8 0
21.01.2024

Ernest Benach

El titular de Mundo Deportivo deia “Hem de ser fidels al cruyffisme”. Eren paraules de l’entrenador del Barça, just abans de la final de la Supercopa. S’ha parlat molt de l’ADN Barça, i el mateix Xavi ho va definir a partir d’imposar la identitat de l’equip, de dominar el rival i prendre-li la pilota, i també a base de triangulacions i superioritat numèrica. Res d’això no va........

© Mundo Deportivo


Get it on Google Play