Com cada any, els carrers s’engalanaran dels mateixos ornaments lluminosos d’altres anys. Molts aparadors lluiran els motius nadalencs mil vegades vistos, i com també cada any haurem de passar per la roda de trobades amb amics i familiars entorn de taules sepultades del tradicional menjar d’aquestes dates.

Mentre als carrers de Madrid es respira encara l’enuig de moltíssims votants de dretes, i fins i tot d’esquerres, per l’aplicació de l’amnistia, els de Barcelona estan tranquils veient com s’ha recuperat la calma després d’un període polític i social bastant alterat. Ada Colau se n’ha anat i ha deixat a l’Ajuntament un successor que ens manté a l’espera de notar la seva empremta. Potser és massa aviat demanar a Collboni signes de distinció versus Colau, perquè si exceptuem el coup du théâtre inicial d’eliminar l’anomenat urbanisme tàctic de Pelai, una mica a l’estil Milei d’Argentina, no hi ha hagut de moment intervencions dignes d’esment. Això sí, Barcelona continua sumida en el caos circulatori que augmentarà, com passa cada any, durant aquestes festes. Cada llar espanyola estima gastar-se aquest Nadal una mitjana de 634 euros. Són dates en les quals ens veiem forçats a consumir. Àpats d’empresa, amic invisible, sense oblidar els regals d’aquest invent anomenat Pare Noel, aquesta espècie de Déu per a nens, al qual tinc un pèl de mania.

La gent consumirà a gran escala, cosa que té unes conseqüències nefastes per al planeta, però això ja s’ho trobaran les generacions venidores. Algú em deia que serem la primera generació de la història de la humanitat que deixarem un món una mica pitjor que el que hem trobat. Jo no sé si n’hi haurà per a tant, però és evident que els nostres nens patiran els excessos dels que els hem precedit.

De moment, gaudim d’aquest Nadal mentre els ucraïnesos i els russos es disputen l’odi en els gèlids camps del Donbàs, i els palestins i israelians el mateix entre bombes d’extermini i patiment. Però és Nadal i cal seguir endavant com si no passés res. Per cert, apostin molt a la loteria, que potser aquest any sí que els toca.