Fa unes setmanes, una coneguda influencer explicava en una xarxa social la terrible experiència del seu primer dia de feina: ¡una jornada de vuit hores, déu-n’hi-do! Com a bona influencer, va obtenir suport incondicional entre els seus seguidors. Uns dies més tard, un col·lega meu es queixava de la dificultat de cobrir alguns llocs de treball qualificats: li demanaven els divendres lliures i molta més flexibilitat que la resta de treballadors de la mateixa organització. En un i altre cas estem parlant de persones que pertanyen a la generació Z, nascudes entre el 1997 i el 2010; la que no coneix el món sense smartphone o sense xarxes socials, i que comença a incorporar-se al mercat laboral.
Cada generació ve marcada pels esdeveniments tecnològics, econòmics, polítics i socials que va compartint a mesura que creix, i és a partir d’aquests contextos com es van construint valors i prioritats generacionals més o menys compartides. En un país com el nostre, que envelleix a marxes forçades, les empreses ja estan competint en la captació i retenció de talent, de manera que als departaments de personal els convé entendre què espera cada generació d’un lloc de treball i prestar atenció a les relacions intergeneracionals. La diversitat per edat, a part de la de gènere, també pot ser font d’avantatge competitiu.
Actualment, al mercat laboral estan convivint quatre generacions: la dels baby-boomers, la X, els mil·lennistes (generació Y), i la que està entrant, la Z. La generació més antiga, els baby-boomers, estan ja desapareixent de la força laboral. S’acaba una generació que en termes globals se sentia còmoda amb les jerarquies, que tenia un gran sentit ètic i que ha sigut lleial al seu lloc de treball. Una generació per a la qual la seguretat laboral i guanyar-se la vida era important, i que ha tingut una proporció gens menyspreable d’addictes al treball i al prestigi que aquesta activitat pot proporcionar.
La generació posterior, la X, que es va trobar amb un sistema laboral ja més garantista, també s’ha caracteritzat pel seu materialisme, capacitat emprenedora, i la cultura de l’esforç, però, segons indiquen alguns estudis, amb una ètica menys exigent que els seus predecessors. En el lloc de treball, valoren la possibilitat d’aprenentatge i l’autonomia.
Els mil·lennistes, nascuts entre el 1981 i el 1996, són els que ara es troben en una franja d’edat en què comencen a accedir a posicions de lideratge. Aquesta generació valora tenir un propòsit laboral, però també un bon equilibri entre vida personal i vida privada. Sovint són jutjats com a poc treballadors per les generacions més antigues, però es pot recordar que la seva entrada al mercat laboral es va veure afectada negativament per la crisi financera del 2008 i per un atur juvenil disparat que va retardar la seva emancipació, fet que va disminuir la lleialtat i confiança en un mercat laboral que en aquell moment els va abandonar.
I ara la Z. És la generació digitalment més avançada. Són persones impacients, independents, i autosuficients. Creuen que l’educació rebuda no ha sigut l’adequada i confien més en la capacitat d’aprendre per ells mateixos. S’informen per internet i no se separen del seu smartphone. La impaciència d’aquesta generació va unida a poca capacitat de concentració (¡un estudi indica que la mitjana és de 8 segons!). També tenen dificultat per resoldre problemes, perquè els costa posar-los en context. Els primers estudis indiquen que seran lleials en el treball, menys motivats pels diners, però que demanaran flexibilitat, llibertat personal i, sobretot, que se’ls escolti. Prefereixen reunions col·laboratives a les jeràrquiques, abracen la diversitat, i confien en els seus superiors si són transparents i honestos. És una generació molt sensible al canvi climàtic i prefereixen projectes que estiguin alineats amb la sostenibilitat.
En definitiva, la generació Z se sent important. Saben que el talent jove, amb la seva energia i idees fresques, és escàs i que seran valorats. Són crítics, i segur que ho serien amb aquest article, però puc estar tranquil·la que no em llegiran. Massa llarg.
La generació Z arriba al món laboral
2
0
30.11.2023
Fa unes setmanes, una coneguda influencer explicava en una xarxa social la terrible experiència del seu primer dia de feina: ¡una jornada de vuit hores, déu-n’hi-do! Com a bona influencer, va obtenir suport incondicional entre els seus seguidors. Uns dies més tard, un col·lega meu es queixava de la dificultat de cobrir alguns llocs de treball qualificats: li demanaven els divendres lliures i molta més flexibilitat que la resta de treballadors de la mateixa organització. En un i altre cas estem parlant de persones que pertanyen a la generació Z, nascudes entre el 1997 i el 2010; la que no coneix el món sense smartphone o sense xarxes socials, i que comença a incorporar-se al mercat laboral.
Cada generació ve marcada pels esdeveniments tecnològics, econòmics, polítics i socials que va compartint a mesura que creix, i és a partir d’aquests contextos com es van construint valors i prioritats generacionals més o menys compartides. En un país com el nostre, que envelleix a marxes forçades, les empreses ja estan competint en la........
© Regió7
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
