Creat: 15.03.2024 | 05:30

Actualitzat: 15.03.2024 | 05:30

La pandèmia de la covid-19 va fer estralls en diferents àmbits de la nostra vida, a molts nivells. Vam veure com marxaven familiars, amics i coneguts, però hi va haver afectacions que van restar sepultades o bé per l’excepcionalitat dels dies i perquè el volum dels fets succeïts era tan gran que les prioritats fixaven la nostra atenció en allò que ens tocava més directament, o bé perquè algú va considerar que determinades situacions era millor tapar-les.El patrimoni historicoartístic també va patir els efectes del desori, tot i que de manera col·lateral. El desgavell generalitzat va fer que passessin coses tan esperpèntiques com la que ara els explicaré, que té a veure amb la creu de terme d’Almenar, ubicada a la plaça de Soldevila, un magnífic exemple de l’art de l’època del Renaixement, del primer terç del segle XVI. Aquesta creu és un element singular i referencial del patrimoni d’Almenar i, com a tal, mereix respecte i consideració per part de les nostres institucions. I no ha estat el cas. L’ajuntament del poble, en plena pandèmia, va decidir que calia restaurar-la i no se’ls va acudir res millor que contractar una empresa que, dit ras i curt, van desgraciar l’obra per sempre més en aplicar-li un sorrejat, una tècnica industrial a partir de la projecció sobre la superfície d’un material abrasiu combinat amb aire a pressió. El resultat va ser nefast i va menjar-se tota la pell de la creu, tota la pàtina. Si hi havia alguna resta de policromia, per exemple, ara ja no en queda res perquè la creu ha quedat més blanca que el cul de Franco. Algú amb criteri va adonar-se de la gravetat de la situació i va avisar la Generalitat, però ja era massa tard. El més greu del cas és que l’Ajuntament d’Almenar desconeixia que per fer qualsevol intervenció d’aquest tipus havia de demanar autorització, atès que la creu és un Bé Cultural d’Interès Nacional, com totes les creus de terme que tenim al país. Però el sorrejat va fer-se sense aquest tràmit i sense la intervenció de cap conservador-restaurador, cosa escandalosa per diferents raons. Des d’aquesta mateixa columna la setmana passada denunciava el que havia passat a la portalada medieval de l’església de Bovera, i ara ens tornem a trobar amb un altre cas que clama al cel. Potser que algú miri de fer alguna cosa, no?