Creat: 02.02.2024 | 05:30

Actualitzat: 02.02.2024 | 05:30

Temps era temps, i d’això no fa gaire temps, que a l’arribar Cap d’Any hom rebia calendaris de tota mena i a tot arreu. Però vet aquí que estem en un moment en què sembla que aquest costum d’obsequiar clients, amics, coneguts i saludats amb un senzill calendari s’ha acabat.I dic això perquè, entre nosaltres, ha estat un costum ben arrelat donar calendaris abans de començar l’any. Ho feien bancs i caixes, especialment aquestes, amb la reproducció de famoses obres d’art i/o amb fotografies d’indrets meravellosos, que després la gent acostumava a penjar al menjador, a la cuina, al magatzem o darrere la porta del garatge per tenir a la vista els dies i els mesos de l’any, per apuntar les visites al metge, els encàrrecs, i/o per marcar en color les diades assenyalades.Ho feien els bars, cafeteries, pastisseries, perruquers, forners, colmados i carnisseries, alguns, fins i tot afegint-hi una petita participació en la rifa de Nadal.Famosos han estat també els calendaris d’una marca de neumàtics de cotxe, i d’altres del ram de l’automoció que viatjaven penjats a les finestres de les cabines dels camions, i que, al mirar-los, un es quedava amb el dubte de si realment tenien per finalitat informar sobre el pas de mesos i dies.A banda dels calendaris amb fulls per a cada mes, sota i/o al costat d’una fotografia, hi havia (i encara hi ha) els blocs de calendari, que tenen un full per a cada dia en el qual acostuma a constar el dia de la setmana, l’hora de sortida i posta del sol, així com el santoral de cada dia. A la part de darrere dels fulls es narra alguna història, algun esdeveniment relacionat amb la data, o bé es transcriuen poemes, frases enginyoses, acudits, etc.Recordo molt bé aquest calendari que la mare empegava damunt la fotografia d’algun paisatge (potser recuperat d’un calendari de l’any anterior que ens havia agradat), i que estava uns dies quiet i oprimit sota un maó o una pedra per tal que quedés ben enganxat.Però ara són uns altres temps en què sembla que s’han acabat els calendaris. No diré que no n’hi ha, perquè se’n veuen, però no hi ha aquella abundor que hi havia hagut. Fins i tot m’ha semblat que han desaparegut de botigues i oficines, que ara han perdut decoració i s’han convertit en espais freds, indiferents i muts.Segurament tot això és un efecte de l’ofimàtica, i del ditxós mòbil que, com un intrús, habita en les nostres butxaques i reposa a les taules de feina i també a les de menjar, el qual porta una aplicació, o una pàgina, amb tots els calendaris, el de l’any corrent, l’anterior, el que ha de venir, i el de més enllà.Ja perdonareu aquest comentari, però és que avui, quan he obert la bústia, m’he trobat un petit calendari que ha repartit una empresa que ofereix serveis de lampisteria i manteniment. No cal dir que he tingut una gran alegria i, per un moment, he recuperat el temps perdut, i m’he redimit a mi mateix recuperant el plaer de contemplar d’un cop d’ull tots els dies de l’any, agrupats per mesos i setmanes, amb els dies de festa de color vermell.He estat uns minuts mirant i remirant el quadre, pensant amb possibles destinacions els dies de festa, amb els dies de “pont” que es perfilen i les dates més adients per fer vacances, recuperant dies en què es compleixen aniversaris i se celebren sants. He pogut viatjar cap al futur amb el sentiment, mirant un petit cartonet acolorit, i no puc fer altra cosa que donar les gràcies a qui, silenciosament, ha tingut l’amabilitat de posar el calendari d’aquest 2024 a la bústia.