Creat: 14.11.2023 | 10:58

Actualitzat: 14.11.2023 | 10:58

Si res no falla, demà per fi, tindrem govern. A mi em sembla una bona notícia, encara que només sigui perquè l’alternativa fa mandra, por i fàstic. El que estem veient a les manifestacions aquestes nits ho és. Si més no, a mi m’ho sembla. Si a aquestes alçades la seva solució miraculosa per a Espanya és tornar a les consignes i maneres de fer franquistes, estem ben arreglats. PP i Vox han entrat en una contesa infernal, particularment per al PP. Els dos creuen que agitant les bases, cridant a la revolta i fent que qui pugui fer faci i que qui pugui aportar aporti, acumularan forces per quan arribi el seu momentum, que serà més aviat que tard. Que ho pensi Vox, amb aquell punt d’impetuositat jovenívola que encara conserva, té una certa lògica, però el PP, a partir que la investidura de Sánchez sigui un fet s’ho haurà de pensar i donar-li uns tombs si no vol perdre la pàtina democràtica de la dreta civilitzada europea i el que és més important, el seu suport.Les paraules potser no deixaran de sonar grandiloqüents però els fets necessàriament hauran de canviar. Fins quan pot estiregassar-se l’estratègia de paralitzar la renovació dels òrgans de govern del poder judicial? Fins quan podrà mantenir el seu aïllament al congrés dels diputats? Fins quan podrà ser el seu líder un Feijóo permanentment qüestionat per tou per l’aznarisme sociològic del PP? Segurament, la resposta a totes aquestes preguntes la trobarem en la forma en què la coalició governamental recent formada és capaç de gestionar les seves contradiccions, que n’hi haurà i no poques, al llarg del seu període de vida. No serà fàcil, però haurà de ser. Tinc la impressió que a les files independentistes s’hi arrossega un cansament gairebé agònic amb el procés i un cop vist el que pot donar de si, sembla que els líders territorials hagin recuperat les ganes de tornar a fer política real, que no té tanta audiència però ajuda a millorar la vida de la gent en el seu dia a dia, avui i no en un demà indeterminat. En aquest sentit, jo veig un futur a Catalunya en el qual el retorn a la normalitat del país cristal·litzarà. Els problemes i les tensions s’han traslladat a Madrid. Sabrem les esquerres feinejar un brau com aquest en una corrida tan bèstia?