Creat: 26.04.2024 | 05:30

Actualitzat: 26.04.2024 | 05:30

JAZZ

★★★★✩

Ens congratula enormement que es vagin construint noves iniciatives culturals a la nostra ciutat o, com en aquest cas que ens ocupa, els voltants, sobretot si aquestes són de caràcter musical i els protagonistes, grans intèrprets de trajectòria dilatada. Doncs aquest és, exactament, el cas d’un esdeveniment que, per primera vegada, es va celebrar al Col·legi Claver a Raimat, en concret a la preciosa església; un espai auster que, com vam tenir l’oportunitat de comprovar, disposa, tanmateix, d’una sonoritat increïble en què els quatre guitarristes convidats, Jordi Mestre, Jordi Gaspar, Jordi Farrés i Henrio, que també va exercir de cantant, van sonar a les mil meravelles i amb reverberacions d’autèntic luxe. La fórmula escollida, singular també respecte al que estem acostumats, va ser de petites actuacions alternatives de cada un d’ells, despatxant quatre o cinc peces per cap, i reunint-se al final els quatre a l’escenari per protagonitzar un parell de números tots junts. Va començar Jordi Mestre, alhora director i organitzador del festival, que a pèl amb la guitarra elèctrica va interpretar algunes de les seues composicions de Soul Mountain, aquest projecte meravellós que des de fa diversos anys atansa la seua música a diversos cims del Pirineu per conscienciar la gent que el canvi climàtic està massacrant el nostre medi ambient. A continuació, un dels pares formatius de Mestre, Jordi Gaspar, va recrear amb la seua perícia tècnica d’alt rang diversos estàndards de jazz i música llatina amb els sons i recursos que ofereix el seu instrument, aquesta bonica i inhabitual guitarra baixa acústica de cinc cordes, que a les seues mans s’ha convertit en característica al ser dels pocs que la utilitzen habitualment. El tercer Jordi en discòrdia, Farrés, un altre exprofessor de Mestre, destaca, al marge de per la seua gran experiència com a docent i pel seu prolix desenvolupament de guitarres i amplificadors, per una excepcional mestria en la improvisació jazzística, com vam tenir el plaer de comprovar en aquesta ocasió. Per acabar, el més jove d’aquest pòquer d’estrelles, Henrio, o el que és el mateix, la nova identitat artística del cantautor igualadí Enric Verdaguer, que, després d’una d’exploració personal i artística a Liverpool, arranca nova etapa musical amb el disc Somewhere, Sometimes, del qual ens va oferir diverses pinzellades a guitarra i veu. Al final, els quatre interpretant l’Hallelujah de Leonard Cohen, acompanyats del públic que es va apuntar a aquest primer Sonoritat, que ens encantaria que tingués continuïtat per les molt peculiars característiques d’espai i temps.